Cançons
El gat i l'esquella
(...) gat escuat,
si n’era un gat escuat,
s’ha tirat de cap en marc,
que bé li està la sella,
s’ha tirat de cap en marc,
que bé li està la sella al gat.
Un pescador l’ha agafat,
i a la plaça l’ha portat.
Un senyor l’ha mercadejat,
(...)
La referència més antiga que tenim d'aquesta balada es troba a "Ethologia de Blanes", un llibre sobre el folklore d'aquesta població escrit l'any 1886 per Josep Cortils i Vieta, on n'apareix una versió sense títol.
Sovint, es troba amb una tornada diferent que parla d'una "esquella", i no pas d'una "sella" com en el cas que presentem. És així per exemple al cançoner de Joan Amades (1951), que en recull una versió extensa sota el títol "El gat".
Es tracta d'una balada de versos simples no cesurats, és a dir, que no formen hemistiquis com la majoria de balades.
