Cançons
En Toni i n’Olària
El dia vint de maig
va anar a Sant Baldiri,
una cabra se’n va endur
per encendre un ciri,
sardines i un xic de vi,
tot això me varen dir
gent que hi (ha)via per lla,
gent d’aquesta vila.
L’amo, per vol(gu)er-li bé,
sovint l’avisava:
-Toni, tu lo que has de fer
no et casis encara.
Ell li responia: -Ha!
Més de set anys vu(i) trigar;
bans jo no em vu(i) casar,
en vu(i) plantar vinya.
Una vinya n’ha plantat
a estones, a estones.
Si l’ha plantada pel mig,
cultivant les vores,
si l’ha plantada per pam,
dintre d’aquell rec avall,
si n’hi ha per riure, dones,
si n’hi ha per riure.
El dia de Sant Joan
hi va haver gropada.
La gropada que hi hagué
que tot va anar en nom de Déu,
varen perdre el treball seu
en Toni i n’Olària.
Es tracta d'una cançó local molt coneguda a Tossa a l'època en què va ser recollida. Al llibre "Tossa. Cançons d'abans" (Centre d'Estudis Tossencs, 2025), Maria Gràcia Puigdemont i Fidel Aromir aclareixen que la cançó "es refereix a una parella que varen fer Pasqua abans de Rams i el dia de sant Joan varen perdre la criatura que venia de camí".
La cançó és, però, més antiga. Mossèn Josep Soler de Morell, organista de Tossa, ja la recollia al seu cançoner, "Recull de Goigs y Cançonetas de la Vila de Tossa de Mar" (1913-1925) amb el núm. 16.