Cançons
Sant Ramon de Penyafort
Sant Ramon Nonat, (...) Vilafranca,
confessor de reis, de reis i de papes.
Confessant un rei, Ramon se desmaia
del pecat tan gran que aquell rei usava.
Es tracta d'una balada prou estesa dedicada a Sant Ramon de Penyafort, copatró de la vila de Tossa de Mar. El primer en recollir-la fou Milà i Fontanals a "Observaciones sobre la poesía popular con muestras de romances catalanes" (1853), amb el títol "San Raimundo de Peñafort"; més tard, al "Romancerillo catalán" (1882), la recull amb el títol català que presentem.
També la recolliria Pelagi i Briz al tercer volum de "Cansons de la terra" (1871), amb el mateix títol, i més endavant, ja al s. XX, la inclouen als seus cançoners tant Aureli Capmany (1901-1913) com Sara Llorens (1931), que la recull amb el títol "Sant Ramon Nonat".
Tot i que falti la part melòdica, hem cregut convenient incloure aquesta balada a l'arxiu, ja que dins del grup d'enregistraments fets a Tossa a principis dels anys 80 n'és l'únic testimoni. Al llibre "Tossa. Cançons d'abans" (Centre d'Estudis Tossencs, 2025) llegim que els autors la van recollir cantada de Vicenç Esteban i Darder, però malauradament aquest enregistrament no s'ha conservat. La melodia transcrita al llibre en qüestió, qualificada com a pròpia de Tossa, és molt semblant a la de les versions del mateix cantador de la balada "On aneu, Mare de Déu?" i de la "Cançó de la costa".