Cançons
A Xauxa
Me’n vaig a Xauxa,
si voleu venir,
que em fastigueja ja,
d’estar-me per aquí;
que la pobresa
allà mai s’és conegut,
i sols domina
la llei de l’embut.
Ai nem, ai nem, ai nem,
marxem a Xauxa
i no ens entretinguem.
Allà hi ha uns arbres
que ja mai s’han esporgat,
que en fan carn d’olla,
escudella i estofat,
platillo amb cebes,
mandonguilles i vi bo,
crema i borregos,
bresques i mató.
Marxem, marxem, marxem,
marxem a Xauxa
i no ens entretinguem.
Les fonts de Xauxa
no són pas com les d’aquí;
en comptes d’aigua
no raja res més que vi.
Els rius en baixen,
sens parar ni un sol moment,
xampany i canya,
rom i aigardent.
Marxem, marxem, marxem,
marxem a Xauxa
i no ens entretinguem.
Allà les noies
no presumen tant,
emprò acostumen
portar el polisson davant.
Ningú treballa
i de fam ningú en pateix,
i tots traginen
set roves de greix.
Marxem, marxem, marxem,
marxem a Xauxa
i no ens entretinguem.
Allà les noies
són rosses com un fil d’or,
són molt amables
i fan consevol favor;
no gasten polvos,
però també fan patir,
i no es desmaien
tant com les d’aquí.
Marxem, marxem, marxem,
marxem a Xauxa
i no ens entretinguem.
És un fragment d'una cançó que també hem trobat recollida amb el nom de "Xauxa" o "Me'n vaig a Xauxa". Tot i no haver-n'hi massa referències en cançoners vells, sabem que Xauxa designava un paradís imaginari d'abundàncies i riquesa inspirat en la regió de Jauja (Perú), on hi habitava l'ètnia dels Hatun-Xauxa. La zona va ser descoberta i conquerida per Piçarro l'any 1531 o, segons explica el romanç de 1616 "El venturoso descubrimiento de las insulas de la nueua y fertil tierra de Xauxa", pel capità Longares de Sentlom y de Gorgas.
Probablement, les cartes que s'enviaven des d'allà i el boca-orella de la gent van portar a mitificar-se i a considerar-se com un país remot i paradisíac. També trobem casos semblants –i les seves cançons o llegendes– amb els noms de "Gandofia" (en tenim una referència de l'any 1904) o "Cucanya".
N'hem trobat també una variant al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975), de Rafel Ginard. L'any 1978, el grup Traginada, de Menorca, la incloïa com a cançó popular dintre el disc "Menorca" i amb el títol "Me'n vaig a Xauxa". L'any següent, el Grup Cap de Creus, de Cadaqués, també la va enregistrar al disc "Cançons de Cadaqués" amb el mateix nom.
Artur Blasco
la recollida als volums III i VII d' "A peu pels camins dels cançoner" els anys 1981 a Organyà (Alt Urgell) i 1983 a Sant Joan de les Abadesses (Ripollès).
Cal no confondre aquesta cançó amb una altra de tradicional anomenada "El rei de Xauxa" (Quan el rei se'n va a passeig / a esbargir la borratxera / duu dos patges al davant / quatre patges al darrera) o la que porta també el mateix nom, amb lletra d'Apeles Mestres i Eduard Granados (Un rei va haver-hi altre temps a Xauxa / menjar i beure i dormir / Cantant i rient tot fent i refent / disbauxa, disbauxa, disbauxa).
