Cançons
El rossinyol a la primavera
El rossinyol, a la primavera,
canta i s’alegra i fa el niu tot sol,
si n’ha fet niu al cim d’una branca,
que no l’alcança aquell que lo vol.
El rossinyol en té un bon sangre
quan té els petits a dintre del niu,
ell els hi canta i els dona moixaines,
i sempre els diu (?)
-Ja està.-
Es tracta d'una cançó estròfica molt recollida en cançoners antics. El primer en anotar-la fou Francesc Pelagi i Briz al primer volum de "Cansons de la terra" (1866), amb el títol "Lo rossinyol". Alguns anys després també la recolliria Manuel Milà i Fontanals al "Romancerillo catalán" (1882), sota el títol "Canción del ruiseñor".
Més endavant apareix aplegada al llibre "Chansons populaires des Pyrénées Françaises" (1926), del folklorista francès Jean Poueigh, amb el títol "Lou roussignòu". Tant Aureli Capmany al "Cançoner popular" (1901-1913), com Sara Llorens a "El cançoner de Pineda" (1931) també la recullen, sota els títols "Cançó del rossinyol" i "El rossinyol a la primavera", respectivament.
