Cançons
Els fadrins de Sant Boi
Els fadrins de Sant Boi
molta fatxenda en gasten,
el més petit de tots
en gasta més que els altres,
tralalà,
el maco de la Laia,
tralalà.
Va vestit de vellut, botonada de plata,
se n’ha comprat un ram per dar a l’enamorada.
Se n’ha comprat un ram, set duros d’or costava;
tres duros costa el ram, quatre més la lligada.
Quan l’ha tingut comprat ja (...)
Es tracta d'una balada molt estesa i coneguda arreu de Catalunya. El primer en publicar-la fou Francesc Pelagi i Briz al segon volum de "Cansons de la terra" (1867), amb el títol "Los fadrins de San Boy".
Més tard també la recolliria Milà i Fontanals al "Romancerillo catalán" (1882), amb el títol castellà "La niña juiciosa".
Tant Capmany (1901-1913) com Amades (1951) també la recullen als seus cançoners. A l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya n'apareix una versió recollida a Vilabertran per Joan Tomàs i Lluís Maria Millet, amb el mateix títol, durant la seva missió de recerca de 1927 a l'Alt Empordà.
