Cançons
El fals testimoni
Diana se’n pentinava en una sala molt grande,
en una mà tenia el mirai i amb l’atra se’n pentinava.
-(I)a no en sé més…-
Es tracta d'un petit fragment d'una balada antiga d'origen castellà. Ja apareix anomenada aquí per Milà i Fontanals, dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes", l'any 1853. El mateix autor la publica més endavant al "Romancerillo catalán" (1882) amb el nom de "La inocente acusada".
La primera versió en català que hem trobat recollida és de l'any 1893, confegida a partir de diverses variants. Apareix dintre el "Romancer Popular de la Terra Catalana" de Marià Aguiló i Fuster amb el títol "Les dues dianes o Lo fals testimoni".
Dins l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya en trobem recollides diverses versions, algunes amb moltes paraules castellanes, com la que presentem: "Brilana" (Besalú, 1926) o "Diana" (Fortià, 1927).
També l'hem trobada sota el títol de "Driana" al Cançoner de Pineda (1931), de Sara Llorens de Serra.
La cançó també va ser recollida a Beget durant els anys 1976-1977 per Amadeu Rosell i Jaume Arnella, i publicada posteriorment a "Les Cançons de Beget" amb el títol "La Dianita".
Al llibre “Tossa. Cançons d’abans” (Centre d'Estudis Tossencs, 2025), Maria Gràcia Puigdemont i Fidel Aromir expliquen que aquesta cançó ja va ser recollida al poble per mossèn Josep Soler de Morell, que en va recollir la música i tota la lletra al número 27 del seu cançoner.
