Cançons
L'orquestra
Volem formar una orquesta los tres sols,
sense instrument ni solfa ni faristol;
només es necessiten bons bemols
per acompanyar aquest cant,
sense penes ni entrebanc.
-Io que tinc la veu molt fina
tocaré el violí:
nyigu-nyigu, nyigu-nyigu
nyigu-nyigu, nyigu-nyí!
-Io que la tinc més gruixuda
tocaré el cornetí:
tara-rara, rara-rara
rara-rara, tararí!
I arronsant un xic les cames
i fent moure un xic el braç
i fent com aquell que serra,
vet aquí el contrabaix:
rum-rum, rum-rum,
rum-rum, rum-rum,
rum-rum, rum-rum!
Ja tenim l'orquesta formada,
ve(i)am quin efecte fa,
tocant una americana,
si és que la voleu ballar.
Nyiiigu-nyiiigu,
tararararara, tarara,
rum-rum.
Nyigu-nyigu-nyigu,
nyigu-nyigu-nyigu
tararararara, nyigu-nyigu,
rum.
Tararara, nyiigu-nyiigu,
tarara, nyigu, rum-rum.
Nyigu-nyigu, tararara
tararara, nyigu, rum.
Nyiiigu-nyiiigu
tararararara, tarara,
rum-rum.
Nyigu-nyigu-nyigu,
nyigu-nyigu-nyigu
tararararara,
do, re, mi, fa, sol.
No hem trobat recollida enlloc aquesta cançó, que sembla situar-se al primer quart del segle XX.
Joan Arnau i Serra (Les Planes, 1941 - Girona, 2016) va treballar de topògraf i tècnic en disseny gràfic col·legiat, sobretot en l’apartat de replanteig i control d’Obra Pública. Al 2001 i ja retirat del camp laboral, juntament amb Jaume Arnella, investiga i reprodueix les cançons recollides a les Planes l’any 1922 pels mestres Joan Tomàs i Joan Llongueras i les presenten en públic durant sis anys, amb el nom de "LES PLANES 1922".
Als darrers anys de la seva vida, va editar diversos llibres relacionats amb la història i el patrimoni oral de Les Planes d'Hostoles.
