Cançons
En Pau i la Cinteta
En Pau i la Cinteta
són dos jovenets
que en tenen uns nassos
que semblen bolets.
Diu que en tenen penellons
i és que van encomanar-se'ls;
diu que en tenen penellons
i és de tant fer-se petons.
En el ball
un bon dia van anar;
pobre Cinteta
que pàlida que està.
El veïnat diuen
si serà el tururut,
que el que gemega
és senyal que ja ha rebut.
En Pau
cap a Cuba va embarcar;
pobre Cinteta,
que sola va quedar.
Els anys passaren
i ella anava esperant
que en Pau retorni
i el seu fill tiri endavant.
Ai, nenes guapes,
no els deixeu marxar
els soldats, a Cuba,
que no tornaran.
Perquè si són(s) catalans
els negres diu que se'ls mengen,
perquè si són catalans
ai, pobrets, no tornaran.
Les negres
els coneixen per la olor
i me'ls enganxen
amb un llaç escorredor.
I els van dient
tot cantant i ballant
-Ya eres mío,
hermoso catalán.
No hem trobat recollida enlloc més aquesta cançó, emmarcada en els períodes intermitents de guerra entre Espanya i Cuba (1868-1898).
En la gravació que presentem se sent cantar també en Narcís Matas i Sabater (Ciset Barraquer), present en el moment de l'entrevista.
Joan Arnau i Serra (Les Planes, 1941 - Girona, 2016) va treballar de topògraf i tècnic en disseny gràfic col·legiat, sobretot en l’apartat de replanteig i control d’Obra Pública. Al 2001 i ja retirat del camp laboral, juntament amb Jaume Arnella, investiga i reprodueix les cançons recollides a les Planes l’any 1922 pels mestres Joan Tomàs i Joan Llongueras i les presenten en públic durant sis anys, amb el nom de "LES PLANES 1922".
Als darrers anys de la seva vida, va editar diversos llibres relacionats amb la història i el patrimoni oral de Les Planes d'Hostoles.
