Cançons

Jesucrist, la Passió vostra
ajudeu-me-la a cantar;
mes, morint per culpa nostra,
què faré si no plorar?
Si plorant pujo al calvari,
Vós al cel em pujareu,
pui(g) l’escala per pujar-hi
és l’escala de la creu.

Cristians, per dar-nos vida,
vol morir el salvador;
dant-(se) a tots per despedida
dolç senyal del seu amor.
Sons deixebles són a la taula
fent amb ell l’últim sopar,
quan los pasma sa paraula
de què els volia els peus rentar.

Pere diu, tot fent-se enrere:
- Vós a mi no em rentareu. -
- Si jo els peus no et rento, Pere,
no entraràs al regne meu. -
- Doncs renteu-me’ls -, responia,
- peus i mans, ànima i tot.

Quan per Vós rentat jo sia,
res del món tacar-me pot. -
Amb ses llàgrimes els renta,
cada peu un bes o dos.
Els eixuga, i quan s’assenta,
té el parlar més amorós:

- Jo sóc mestre de vosaltres,
mes sabeu per què us rentí?
Perquè ameu-vos els uns als altres,
com jo us estimí. -
Bene(i)eix lo pa: - Preneu-ne,
que és mon cos sacrementat. -

Bene(i)eix lo vi: - Preneu-ne,
és la sang que jo he vessat.
Lo meu cor a tots convida,
qui amb fervor combregarà.
Si és mort cobrarà vida,
si és viu no morirà.

Mes combrega entre nosaltres
qui vol fer-me a mi traició. -
I mirant-se els uns als altres
tots li diuen: - Seré jo? -
- És aquell que el bocí em preng(a),
pui(g) amb ell menjo en un plat.

Ai!, de qui traidor, me veng(a),
tant de bo que no fos nat. -
Ja amb sa dolça companyia
Jesucrist se’n baixa a l’hort.
A on los diu, (amb) sa agonia,
que està trist fins a la mort.