Vés al contingut

Cançons

Passió de Nostre Senyor Jesucrist

Nom de l'informant
Data i lloc de naixement
15/10/1934 (Palau-Saverdera)
Municipi de residència
Enregistrament realitzat per Albert Massip, el juny de 2017. La fotografia és de José Luís Bartolomé.
Imatge
Petons i cireres
Lletra

Jesucrist, la Passió vostra
ajudeu-me-la a cantar;
mes, morint per culpa nostra,
què faré si no plorar?
Si plorant pujo al calvari,
Vós al cel em pujareu,
pui(g) l’escala per pujar-hi
és l’escala de la creu.

Cristians, per dar-nos vida,
vol morir el salvador;
dant-(se) a tots per despedida
dolç senyal del seu amor.
Sons deixebles són a la taula
fent amb ell l’últim sopar,
quan los pasma sa paraula
de què els volia els peus rentar.

Pere diu, tot fent-se enrere:
- Vós a mi no em rentareu. -
- Si jo els peus no et rento, Pere,
no entraràs al regne meu. -
- Doncs renteu-me’ls -, responia,
- peus i mans, ànima i tot.

Quan per Vós rentat jo sia,
res del món tacar-me pot. -
Amb ses llàgrimes els renta,
cada peu un bes o dos.
Els eixuga, i quan s’assenta,
té el parlar més amorós:

- Jo sóc mestre de vosaltres,
mes sabeu per què us rentí?
Perquè ameu-vos els uns als altres,
com jo us estimí. -
Bene(i)eix lo pa: - Preneu-ne,
que és mon cos sacrementat. -

Bene(i)eix lo vi: - Preneu-ne,
és la sang que jo he vessat.
Lo meu cor a tots convida,
qui amb fervor combregarà.
Si és mort cobrarà vida,
si és viu no morirà.

Mes combrega entre nosaltres
qui vol fer-me a mi traició. -
I mirant-se els uns als altres
tots li diuen: - Seré jo? -
- És aquell que el bocí em preng(a),
pui(g) amb ell menjo en un plat.

Ai!, de qui traidor, me veng(a),
tant de bo que no fos nat. -
Ja amb sa dolça companyia
Jesucrist se’n baixa a l’hort.
A on los diu, (amb) sa agonia,
que està trist fins a la mort.

Observacions

És un fragment del cant "Passió de Nostre Senyor Jesucrist" escrit per mossèn Jacint Verdaguer l'any 1873. No sabem exactament de qui és la composició musical, però hem trobat que com a mínim tres autors van musicar-lo: Amadeu Vives, Joan Sala i Càndid Candi.

Al blog Goigs i devocions populars també en trobem una versió completa.