Cançons
El petit vailet
El petit vailet el dematí s’aixeca,
gafa la llaurada i se’n va a llaurar.
La mestressa jove li porta l’esmorzar,
un tupí de sopa i un crostó de pa,
i una carbasseta per a xerricar,
i el que vulgui beure s’ha d’agenollar,
de jonolls en terra, i el porró a la mà.
Xerric, xerrac!
És una cançó tradicional recollida en diversos cançoners d'arreu de Catalunya amb diferents variants i estrofes. La referència més antiga que trobem està recollida per Jacint Verdaguer abans de l'any 1868, a Riudeperes (Osona). Apareix al llibre "Cançons catalanes recollides per Jacint Verdaguer i acompanyades amb enregistraments del GRFO".
També l'any 1871, apareix recollida al volum tercer de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans
" de Francesc Pelagi Briz.
Joan Amades explica que és un ball rodó de nenes provinent d'una dansa-cerimònia femenina que es ballava al voltant d'un minyó i que estava encaminada a afavorir la sembra. Molts cançoners la publiquen doncs com a cançó de caràcter infantil.
Tot i així, tal i com explica Jaume Ayats al llibre "Explica'm una cançó - 20 tradicionals catalanes", es tracta d'una balada de caràcter eròtic i sobre un cornut – com tantes d'altres –. S'havia cantat sobretot per carnestoltes i en ambients de taverna.
Hem trobat també dues versions on apareixen una estrofa molt semblant a la 5, al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975) amb el nom de "Aquest camp d'herbetes" i "Al camp de Massena".
