Cançons
Goigs de les noies
Per la teva gran finesa,
i la bona voluntat,
cantaré amb alegria
i no et voldria enfadar;
es tracta de ta hermosura,
que és una cosa sens par,
Nostre Senyor t’ha creada
per fer-me morir i penar,
per fer-me morir i penar.
Lo primer és un goig alegre,
tot començant pel teu cap,
la formosor de ta cara,
de la boca i el teu nas;
dels teus ulls i els teus cabells,
i el teu front tan ben posat,
Nostre Senyor t’ha creada
per fer-nos morir i penar,
per fer-nos morir i penar.
Tot i que el primer cançoner que recull aquests goigs profans de caramelles és al Cançoner de Pineda (1931) de Sara Llorens de Serra, durant el s. XIX es varen publicar i difondre en diversos fulls solts en forma de romanço. Portaven per títol "Coblas per cantar á las minyonas en temps de camilleras" (la primera referència que n'hem trobat és de l'any 1854):
