Cançons
Santa Agnès
Santa Ignès s'està al quarto i amb les mans plegades,
fent (au)ració per la seva mare.
Son pare li'n diu si en vol ser casada:
-Ai, pare, no'n pot ser, que io amb Déu m'he dada.
Son pare al veure allò (i)a hi se n'hi nava.
(I)a manda als seus criats i en el foc tirar-la,
i el foc piadós prompte s'apagava.
(I)a manda als seus criats i en el riu tirar-la,
i el riu piadós prompte s'eixugava.
Son pare al veure allò (i)a molt s'endignava.
(I)a manda als seus criats i en el corral tancar-la;
n'hi han quatre lleons per espedaçar-la.
Lleons n'eren humils, prompte l'adoraven.
Son pare al veure allò (i)a ell s’endignava.
Esposa de Jesús,
esposa de Jesús,
querida i humana,
esposa de Jesús.
Es tracta d'una balada recollida aquí, al "Romancerillo catalán" (1882) de Milà i Fontanals. Joan Amades explica que possiblement és una cançó d'origen castellà, on la tradició del martiri de la santa era molt més popular que a Catalunya.
També l'hem trobat recollida amb el el mateix títol en diverses missions de recerca de l'Obra del Cançoner Popular, entre d'altres, l'any 1923 a Torà (Segarra) i Olot (Garrotxa).
En Ciset Barraquer va ser pagès fins l’any 1937, quan va anar a la guerra lluitant a diferents fronts de Catalunya, Aragó i Madrid. En finalitzar-se, s’estableix a Les Planes i treballa com obrer fabril.
