Cançons
Noies de Catalunya
Noies de Catalunya,
pareu bé l'atenció,
que us explicaré unes cobles
que passen per la nació.
Tant per fadrins com per fadrines,
com promesos i promeses
i casades i casats,
tant per a rics, com per pobres,
com metges, com diputats.
I els flequers de Catalunya
ens han apujat el pa;
l'han posat amb una altura
que no hi podem arribar.
Fins ara el pagàvem a setanta,
com hi podem arribar ara
que el paguem a setanta-cinc.
I això ens dona a compendre
que haurem de taiar prim.
I per cantis a Vilafranca,
i parcel·les a Mataró,
i peix fresc a Badalona
i cistells a Torelló.
Noies boniques a Roda,
i llangonissetes a Vic,
i el matadero moderno:
el castell de Montjuïc.
I el (?) de Barcelona
diu que han robat l'aviram;
sols ha fet una jugada
del mateixos concejals.
La un li ha tocat una oca,
l'altre un capó del més bons;
i un dels concejals més grossos
li varen tocar el collons.
No hem trobat recollida enlloc més aquesta cançó.
En Joan Xifre va néixer a la casa de La Serra de les Planes l’any 1912 i va morir l’any 1999. Des de ben petit va fer de traginer de carbó des del poble fins a Girona amb una corrua de matxos. A l’estiu anava amb una colla de segadors i carboners a treballar fora del poble. Més tard, va viure a Les Encies, i en traslladar-se a can Martí (antic molí del mas Vedruna de les Planes), va anar a treballar a la torneria de la vídua d’Isidre Arnau fins retirar-se.