Corr(i)u, carlins amats,
carlistes de Girona,
corr(i)u a anar a votar
per la nostra corona.

Oh, (é)s clar, oh, (é)s clar,
pel gran i ditxós dia,
oh, (é)s clar,
que Carlos ha d'entrar.

De la piu-piu, del requetetxè.

Més de trenta-mil vots
donaren a en Cabrera,
per fer-lo venir aquí,
aquí que ja no hi era.

Oh, (é)s clar, oh, (é)s clar,
pel gran i ditxós dia,
oh, (é)s clar,
que Carlos entrarà.

Corriu, carlins amats
les boines (?) de Navarra,
que el dia que entrarem
serem amos d’Espanya.

Oh, (é)s clar, oh, (é)s clar,
pel gran i ditxós dia,
oh, (é)s clar,
que Carlos entrarà.

En uns banys d'un rastillero
una senyora hi va anar
demanant a un barquillero
que l'ensenyés de nadar.

Aixís ho deia la fulana
i ho contaven els veïns
que es va espantar, perquè
li posava massa endins.

I sempre repetia la cançó en certs fins:

Pepito, amaga el pito,
si passa res, no m'embolico. 
Pepito, amaga el pito,
que aquest xiulet
et compromet,
ja ho crec!

El mosso d'en Casanova
va comprar-se un monoplà
i al fer un viatge en l'aire
a una noia va invitar.

Aixís ho deia la fulana
i ho contava amb goig molt gran,
que com més allò s'alçava
més gust hi anava trobant.

I sempre repetia la cançó, el refran:

Pepito, amaga el pito,
si passa res no m'embolico.
Pepito, amaga el pito,
que aquest xiulet
ens compromet,
ja ho crec! 

Se li veia l'os,
de la punta, de la punta,
se li veia l'os, 
de la punta del dit gros.

L'os se li veu, l'os se li veu,
de la punta, de la punta,
l'os se li veu, l'os se li veu
de la punta del dit del peu.

Un bon pare que tenia
dos fills, i digué el petit
que li'n dongués part de l'herència:
-Que jo vu(i) lo pa partit,
que jo vu(i) lo pa partit.

-Com goses fer tal locura?
Mira que, si tu te’n vas,
ton pare a la sepultura
aban(s) del poc portaràs.

I en va pretenir fer guerra
a ma pròpia v(a)luntat.
-No temo cel ni terra,
i vu(i) viure amb llibertat,
i vu(i) viure amb llibertat.

Com voleu que amb vós estigui,
si em teniu tan subjugat
que ni un instant d’alegria
puc tenir al vostre costat,
puc tenir al vostre costat?

El bon pare, quan va veure
el fill tan obstinat,
li’n dona part de l’herència
diguent-li: -Adéu, fill ingrat,
diguent-li: -Adéu, fill ingrat.

Quan el fill tingué l’herència
a sos amics va cridar:
-Amics meus, veniu, veniu,
no tingueu por d’empobrir-vos,
que jo porto prou diners.

Encara que no ho mere(sca),
jo hi vu(i) anar-hi a buscar,
a la casa de mon pare
no els falta vestir i menjar,
no els falta vestir i menjar.

       -I un bon dia se’n va anar cap a casa seva i el seu pare al veure’l venir, diu que el va anar a rebre’l i el va abraçar diguent-li “fill meu, tan estimat, pensava haver-te perdut”. I va demanar als seus veïns per fer una gran festa. Diu: “Crideu als criats”.-

-Ara, criats, tots alerta,
aneu, aneu a matar,
per fer la festa complerta
pro el vedell més gras que hi ha,
pro el vedell més gras que hi ha.

I quan feren la gran festa,
el seu germà gran arribà
queixant-se amb el seu pare:
-Jo que sempre us he obeït,
a mi no em deu pas fer festa,
i amb sons meus amics ni un cabrit,
(…) ni un cabrit.

-Més convenia fer festa
i (?) lo veïnat,
un fill que perdut tenia
i ara el veig ressucitat.

Quan jo n'era petitet,   la me(u) mare m'estimava,
me'n posava al bressolet,   quan dormia, mai plorava.
Ara me n'ha fet grandet,   me n'han donat a les armes,
i en el servicio del rei   molts n'hi van, no en tornen gaires.
Bé n'he tornat, trist de mi,   amb vint-i-nou punyalades,
el cavall porta les nou   jo en porto totes les altres.

Quan Sant Josep
se'n fou allotjat,
dintre poc temps
se n'és molt alegrat
quan ha sabut
que el fill de Déu és nat.
I allà a Betlem,
Betlem, una establia,
i allà a Betlem,
Betlem una establia.

Volem cantar
a l'humil Verge Maria,
i aquests set goi(t)s
direm amb gran plaer,
puig que Vós sou
la Verge del Roser,
feu-nos mercès
avui i cada dia,
feu-nos mercès,
la Verge del Roser.

Se li veia l'os
pe la punta, pe la punta,
se li veia l'os
pe la punta del dit gros.

L'os se li veu,
pe la punta, pe la punta,
l'os se li veu
pe la punta del peu. 

Tots som, tots som
de la cria esguerrada,
tots som, tots som
de la cria esguerrada som.

No en volem cap
que no estigui borratxo,
no en volem cap
que no agafi el gat.

Tu company que en vas davant,
tu company que en vas davant,
venta'n tres trucs a la porta,
venta'n tres trucs a la porta.

I diràs: - Obriu, sisplau!
I diràs: - Obriu, sisplau!
Que aquí són els amics vostres,
que aquí són els amics vostres.

      -Pum, pum.-
      -Qui hi ha?-
      -Gotxaires!-

El gall i la gallina
estaven al balcó,
la gallina dormia,
el gall li fa un petó.
 
-Dolent, més que dolent!
Què dirà la gent?
-Que diguin lo que vulguin
mentre jo estigui content.