signatura_PNC2022.jpg

El fill pròdig

Nom de l'informant: Joan Giró i Brunsó

Data i lloc de naixement: 24/06/1915 (Pujals dels Cavallers)

Municipi de residència: Cornellà del Terri

On, com i de qui la va aprendre: Del seu pare, mentre espellonaven.

Fotografia de l'informant

Lletra:

Un bon pare que tenia
dos fills, i digué el petit
que li'n dongués part de l'herència:
-Que jo vu(i) lo pa partit,
que jo vu(i) lo pa partit.

-Com goses fer tal locura?
Mira que, si tu te’n vas,
ton pare a la sepultura
aban(s) del poc portaràs.

I en va pretenir fer guerra
a ma pròpia v(a)luntat.
-No temo cel ni terra,
i vu(i) viure amb llibertat,
i vu(i) viure amb llibertat.

Com voleu que amb vós estigui,
si em teniu tan subjugat
que ni un instant d’alegria
puc tenir al vostre costat,
puc tenir al vostre costat?

El bon pare, quan va veure
el fill tan obstinat,
li’n dona part de l’herència
diguent-li: -Adéu, fill ingrat,
diguent-li: -Adéu, fill ingrat.

Quan el fill tingué l’herència
a sos amics va cridar:
-Amics meus, veniu, veniu,
no tingueu por d’empobrir-vos,
que jo porto prou diners.

Encara que no ho mere(sca),
jo hi vu(i) anar-hi a buscar,
a la casa de mon pare
no els falta vestir i menjar,
no els falta vestir i menjar.

       -I un bon dia se’n va anar cap a casa seva i el seu pare al veure’l venir, diu que el va anar a rebre’l i el va abraçar diguent-li “fill meu, tan estimat, pensava haver-te perdut”. I va demanar als seus veïns per fer una gran festa. Diu: “Crideu als criats”.-

-Ara, criats, tots alerta,
aneu, aneu a matar,
per fer la festa complerta
pro el vedell més gras que hi ha,
pro el vedell més gras que hi ha.

I quan feren la gran festa,
el seu germà gran arribà
queixant-se amb el seu pare:
-Jo que sempre us he obeït,
a mi no em deu pas fer festa,
i amb sons meus amics ni un cabrit,
(…) ni un cabrit.

-Més convenia fer festa
i (?) lo veïnat,
un fill que perdut tenia
i ara el veig ressucitat.

Observacions:

Es tracta d'una cançó estròfica antiga que explica la paràbola del fill pròdig, recollida al Nou Testament. L'hem trobat recollida com "El prodich" per Joaquim Pecanins al recull inèdit "Cansons populars - Lema: Flors de Montanya" (recull de cançons premiat a la Festa de la Música Catalana de l'any 1906).

També apareix al Cançoner del Ripollès, recollida a Ripoll l'any 1919, i al mateix poble de Cornellà l'any 1925 i en una versió diferent, per Joan Amades.

La cançó, però, sembla ser més antiga, segurament del primer terç del s. XIX: n'hi ha testimonis escrits amb el nom de "Diálogo Esperitual entre lo fill pródich, y son pare".

 

En Joan ens explica que la cançó és molt més llarga i, com es pot sentir, en recorda només alguns fragments.

 
Entrevista realitzada per Albert Massip, l'agost de 2013.