Lletra:

Un bon pare que tenia
dos fills, i digué el petit
que li'n dongués part de l'herència:
-Que jo vu(i) lo pa partit,
que jo vu(i) lo pa partit.

-Com goses fer tal locura?
Mira que, si tu te’n vas,
ton pare a la sepultura
aban(s) del poc portaràs.

I en va pretenir fer guerra
a ma pròpia v(a)luntat.
-No temo cel ni terra,
i vu(i) viure amb llibertat,
i vu(i) viure amb llibertat.

Com voleu que amb vós estigui,
si em teniu tan subjugat
que ni un instant d’alegria
puc tenir al vostre costat,
puc tenir al vostre costat?

El bon pare, quan va veure
el fill tan obstinat,
li’n dona part de l’herència
diguent-li: -Adéu, fill ingrat,
diguent-li: -Adéu, fill ingrat.

Quan el fill tingué l’herència
a sos amics va cridar:
-Amics meus, veniu, veniu,
no tingueu por d’empobrir-vos,
que jo porto prou diners.

Encara que no ho mere(sca),
jo hi vu(i) anar-hi a buscar,
a la casa de mon pare
no els falta vestir i menjar,
no els falta vestir i menjar.

       -I un bon dia se’n va anar cap a casa seva i el seu pare al veure’l venir, diu que el va anar a rebre’l i el va abraçar diguent-li “fill meu, tan estimat, pensava haver-te perdut”. I va demanar als seus veïns per fer una gran festa. Diu: “Crideu als criats”.-

-Ara, criats, tots alerta,
aneu, aneu a matar,
per fer la festa complerta
pro el vedell més gras que hi ha,
pro el vedell més gras que hi ha.

I quan feren la gran festa,
el seu germà gran arribà
queixant-se amb el seu pare:
-Jo que sempre us he obeït,
a mi no em deu pas fer festa,
i amb sons meus amics ni un cabrit,
(…) ni un cabrit.

-Més convenia fer festa
i (?) lo veïnat,
un fill que perdut tenia
i ara el veig ressucitat.