Ai, Palmira vanitosa,
orgullosa d'això meu,
seràs la burla del poble
amb un jove mariner.
Seràs la burla del poble
amb un jove mariner.

Si en fossis nena callada
i no en diguessis re a ningú,
te'n compraria una nina
per divertir-nos jo i tu.
Te'n compraria una nina
per divertir-nos jo i tu.

Si la teva mare et pregunta:
- Aquesta nina de qui és? 
- L'he trobat a sota un barco,
potser n'és dels mariners. 
L'he trobat a sota un barco,
potser n'és dels mariners. 

Si la te(u) mare et pregunta
qui t'ha fet aquest petó,
li dius que ha estat el teu pare
tot posant-li el mocador,
tot posant-li el mocador.

I si el teu pare et pregunta
qui t'ha fet aquest petó,
allavors li dius de veres
que ha estat el teu aimador,
que ha estat el teu aimador.

Ai, Palmira vanitosa,
orgullosa d'això meu,
seràs la burla del poble
i amb un jove mariner. 

Vàrem anar a casa d'un drapaire
i ens van convidar a sopar,
i ens en van fer una salsa
que molt ens va agradar,
ens va agradar.

Espardenyots i ferros vells,
vidres trencats i sabatots,
nanses de càntir, barrets podrits,
amb una salsa que ens en vàrem llepar el(s) dits.

I a la nyigo, nyigo, nyigo,
fan els petits
però los val (?)
van a grapats.
Ai, noies! No tingueu por
que la non-non,
que la non-non, ja tornarà.

Oh, oh, oh! Hi ha draps?
Oh, oh, oh! Hi ha draps?
Apa noies, ve el drapaire,
quina broma que hi farem!
Apa noies, ve el drapaire,
quina broma que hi farem!

Una noia:

- El drapaire, noies!
- Compro ferros vells i draps.
- Quin drapaire tan cridaire,
mireu que em feu mal de cap.

Drapaire:

- Sembla mentida,
no sé qui em crida,
n'estic a punt de protestar.

- Espereu-se un poc, drapaire,
que us baixaré un feix de roba,
això sí que és peix al cove
i aquí sol vos fareu ric.

- Ai noies, us ho dic,
no m'amoïneu gaire
o si no coneixereu,
o si no coneixereu
el geni(t) del drapaire.

- Drapaire, escolteu
i no us enfadeu.
A quant me'ls pagareu?
- A quatre i mig la lliura.
- Ha-hai, drapaire no em feu riure.
- Sí, sí que ric, vos fareu.
- Si els altres els paguen a dos
i a quatre els de color,
si els altres vos els hi paguen
també els hi puc pagar jo.

- Tant li fa el que el ditxo diu,
tant li fa qui no s'ho creu,
de vegades qui més mira,
qui més mira menos veu!
Qui són els bous,
els bous que me deturen,
ja fa massa que duren,
ja n'estic fins al cap.
Fugiu d'aquí,
el Déu de mala gana,
o si no la romana
vos en tiro pel cap.

- Aneu, aneu, bon home,
heu perdut l'enteniment,
que això ha estat una broma
qu(e) us ha fet el jovent.
Aquí no en volem baralles,
aquí busquem la pau,
us deixem per canalla, 
drapaire, adéu-siau!

Peu polidor de la Margarideta,
peu polidor, polidor, de la Margaridó.

Cama llargueta de la Margarideta,
cama llargueta de la Margaridó.

Cama llargueta, 
peu polidor, polidor de la Margarideta, 
peu polidor, polidor, de la Margaridó. 

(Jo)n(e)ll rodó de la Margarideta,
(Jo)n(e)ll rodó de la Margaridó.

(Jo)n(e)ll rodó, 
cama llargueta,
peu polidor de la Margarideta, 
peu polidor, polidor, de la Margaridó.

Cuixa blanqueta de la Margarideta,
cuixa blanqueta de la Margaridó.

Cuixa blanqueta, 
(jo)n(el)l rodó, 
cama llargueta,
peu polidor de la Margarideta, 
peu polidor, polidor, de la Margaridó. 

Conill pelut de la Margarideta,
conill pelut de la Margaridó.

Conill pelut, 
cuixa blanqueta, 
(jo)n(e)ll rodó, 
cama llargueta,
peu polidor de la Margarideta, 
peu polidor, polidor, de la Margaridó.

Ventre t(e)uet de la Margarideta,
ventre t(e)uet de la Margaridó.

Ventre t(e)uet de la rexin-xin-xin-xin-xin-xin-xin-xin-xinuet,
conill pelut, 
cuixa blanqueta, 
(jo)n(e)ll rodó, 
cama llargueta,
peu polidor de la Margarideta, 
peu polidor, polidor, de la Margaridó. 

Tetes bufetes de la Margarideta,
tetes bufetes de la Maragaridó.

Tetes bufetes, 
ventre t(e)uet de la rexin-xin-xin-xin-xin-xin-xinuet,
conill pelut, 
cuixa blanqueta, 
(jo)n(e)ll rodó, 
cama llargueta,
peu polidor de la Margarideta, 
peu polidor, polidor, de la Margaridó. 

Coll de guirafa de la Margarideta,
coll de guirafa de la Margaridó.

Coll de guirafa,
tetes bufetes, 
ventre t(e)uet de la rexin-xin-xin-xin-xinuet,
conill pelut, 
cuixa blanqueta, 
(jo)n(e)ll rodó, 
cama llargueta,
peu polidor de la Margarideta, 
peu polidor, polidor, de la Margaridó.

Barba de cabra de la Margarideta,
barba de cabra de la Margaridó.

Barba de cabra,
coll de guirafa,
tetes bufetes, 
ventre t(e)uet de la rexin-xin-xin-xin-xin-xinuet,
conill pelut, 
cuixa blanqueta, 
(jo)n(e)ll rodó, 
cama llargueta,
peu polidor de la Margarideta, 
peu polidor, polidor, de la Margaridó.

Boca de rap de la Margarideta,
boca de rap de la Margaridó.

Boca de rap,
barba de cabra,
coll de guirafa,
tetes bufetes, 
ventre t(e)uet de la rexin-xin-xin-xin-xinuet,
conill pelut, 
cuixa blanqueta, 
(jo)n(e)ll rodó, 
cama llargueta,
peu polidor de la Margarideta, 
peu polidor, polidor, de la Margaridó.

Nas de barraca de la Margarideta,
nas de barraca de la Margaridó.

Nas de barraca, 
boca de rap,
barba de cabra,
coll de guirafa,
tetes bufetes, 
ventre t(e)uet de la rexin-xin-xin-xin-xinuet,
conill pelut, 
cuixa blanqueta, 
(jo)n(e)ll rodó, 
cama llargueta,
peu polidor de la Margarideta, 
peu polidor, polidor, de la Margaridó.

Ulls de perdiu de la Margarideta,
ull de perdiu de la Margaridó.

Ulls de perdiu,
nas de barraca, 
boca de rap,
barba de cabra,
(coll de guirafa)
tetes bufetes, 
ventre t(e)uet de la rexin-xin-xinuet,
conill pelut, 
cuixa blanqueta, 
(jo)n(e)ll rodó, 
cama llargueta,
peu polidor de la Margarideta, 
peu polidor, polidor, de la Margaridó.

Orelles de burro de la Margarideta,
orelles de burro de la Margaridó.

Orelles de burro,
ulls de perdiu,
nas de barraca, 
boca de rap,
barba de cabra,
(coll de guirafa)
tetes bufetes, 
ventre t(e)uet de la rexin-xin-xinuet,
conill pelut, 
cuixa blanqueta, 
(jo)n(e)ll rodó, 
cama llargueta,
peu polidor de la Margarideta, 
peu polidor, polidor, de la Margaridó.

N'han baixat tres segadors   de la part de la muntanya,
n'han vingut a baix al pla   per segar una quinzenada.
L'un en porta la fauç d’or,   l'altre la'n porta de plata,
i el més petitet de tots   al cap la'n porta daurada.
Se n'ha aturat a pixar   aquí amb una cantonada.
Una senyora l'ha vist,   n'ha quedat enamorada;
l’han enviat a buscar   per una de les criades.
-Déu lo guard, lo segador,   la mestressa ous demana.
-Digueu-li que ja n'hi a(n)iré   a les quatre de la tarda.
Quan les quatre van tocar,   el segador en puja l'escala.
-Déu la guard, la dolça amor,   què és lo que vostè em demana?
-Segador, bon segador,   em segarà un camp de civada.
-La civada li segaré   si el tractes m'hi agraden.
-La civada no és al pla   ni tampoc a la muntanya.
n'és a sota el davantal,   la camisa me l'amaga.
-Segador, el bon segador,   quantes n'heu desponcellades?
-Trenta-vuit o trenta-nou,   coranta la que faig ara,
i atres tantes ne faré,   si el lligador no me s'espatlla.

Sega-me-la arran,
tres pams enlaire,
sega-me-la arran!

La Paula en tenia un novio
que per Nadal li va regalar, regalar,
un pollastre blanc i negre
que set pessetes li va costar.

La Paula tota enfadada
agafa el pollastre i va per amunt, per amunt;
li va dir a la seva sogra
si voleu pollastre compreu's-en un!

És en Pere un noi intel·ligent
que anava a buscar llenya
tot pluja batent.

Tot pluja batent va anar a La Cot,
ben moll va tornar a Olot,
va fer eixugar la roba
a la vora del foc.

Fa cinc dies i cinc nits,   la muller no ha estat a casa;
jo no sé què haurà passat,   que els frares se l'han quedada.
I encara no ha dit això,   la muller puja l'escala:
-Bona nit, lo marit meu.   -Ma esposa, bona arribada.
Li ha ensenyat tres unces d’or   que el frares li han donades:
-Quina feina t'han fet fer,   que has sigut tan ben pagada?
-Me n'han fet rentar i planxar,   fer-ne foc en la bugada.
-Com que t'han pagat tan bé,   vés-hi un cop cada semana,
que jo ja m'estaré al llit amb   les banyes cargolades.
I demà al sortir al carrer   i al trucar la cantonada,
tota la gent me'n diran:   -Joan, que en les portes llargues!
Però jo els hi respondré:   -També les porto endaurades!

Ja la tenim,
ja la tenim la mala anyada,
ja la tenim.

- Bon dia, Leonor,
jo vinc per a vos diu-se
lo que el meu cor sospira
per a vostre mà d'amor.

- Aneu-(vo)se'n a bon hora,
que a mi no me enganyareu.
Aneu-(vos)se'n a bon hora,
que a mi no me enganyareu
que l'estat de pastora
val més que ser senyora
i així no me turmenteu.

- De res no en tindràs ànsia,
jo te faré servir.
De res no en tindràs ànsia,
jo te faré servir,
tu tindràs sens dutància(?)
de dobles abundància
tan sols et casis amb mi.

- Totes aqueixes raons
a mi no me agraden gaire
i em van com lo vent enlaire
i en volen com els coloms.

- Te'n faré anar vestida
de damasc i brocà.
Te'n faré anar vestida
de damasc i brocà,
cenyida de manilles
que d'un príncep seràs digne
i en fer-te'n jo costat.

- Jo no en sóc pas senyora
per anar a viure a ciutat.
Jo no en sóc pas senyora
per anar a viure a ciutat,
sóc simplement pastora
que el meu pastor m'hi adora
amb una gran amistat.

I un pobre terrisser,
i un pobre terrissaire
vol vol(gu)er passar el riu
el burro li cau a l'aiga, ai!
Ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai!

-I aixeca’t, burriquet,   que ens en anirem a casa;
quan a casa serem,   nirem a ca l’Eulàlia.
L'Eulàlia n'és al llit,   potser n'està malalta.
Puja escaleta amont,   com si en fos una rata.
Goita pel finestró   i en veu una sotana;
era el senyor rector,   que confessava l’Eulàlia.