Lletra:

Oh, oh, oh! Hi ha draps?
Oh, oh, oh! Hi ha draps?
Apa noies, ve el drapaire,
quina broma que hi farem!
Apa noies, ve el drapaire,
quina broma que hi farem!

Una noia:

- El drapaire, noies!
- Compro ferros vells i draps.
- Quin drapaire tan cridaire,
mireu que em feu mal de cap.

Drapaire:

- Sembla mentida,
no sé qui em crida,
n'estic a punt de protestar.

- Espereu-se un poc, drapaire,
que us baixaré un feix de roba,
això sí que és peix al cove
i aquí sol vos fareu ric.

- Ai noies, us ho dic,
no m'amoïneu gaire
o si no coneixereu,
o si no coneixereu
el geni(t) del drapaire.

- Drapaire, escolteu
i no us enfadeu.
A quant me'ls pagareu?
- A quatre i mig la lliura.
- Ha-hai, drapaire no em feu riure.
- Sí, sí que ric, vos fareu.
- Si els altres els paguen a dos
i a quatre els de color,
si els altres vos els hi paguen
també els hi puc pagar jo.

- Tant li fa el que el ditxo diu,
tant li fa qui no s'ho creu,
de vegades qui més mira,
qui més mira menos veu!
Qui són els bous,
els bous que me deturen,
ja fa massa que duren,
ja n'estic fins al cap.
Fugiu d'aquí,
el Déu de mala gana,
o si no la romana
vos en tiro pel cap.

- Aneu, aneu, bon home,
heu perdut l'enteniment,
que això ha estat una broma
qu(e) us ha fet el jovent.
Aquí no en volem baralles,
aquí busquem la pau,
us deixem per canalla, 
drapaire, adéu-siau!