Tan petiteta, tan petitona,
sap de fer punta, sap de llegir,
cap a l'escola se'n va soleta,
canta que cantes, tot el camí.

Els ocells bell punt la senten,
ella en continua son cant diví (?),
les papallones d’ella no fugen,
ses mans rosades mai els fa mal.

Mare, mareta sol tenir feina,
ella en bressola lo nen petit,
per més que plori també l’amoixa
i com un àngel queda adormit.

(...) empordanesa,
que és la més bonica de l'Empordà,
diu que té un jardí ple de poncelles,
de clavells i roses també hi ha.

I a la plaça en balla les sardanes,
plena de jo(v)es i de brillants;
un jove li diu: -Adiós, reina,
que ets la més hermosa de l'Empordà.

Dintre les muntanyes catalanes,
hi ha una pageseta que enamora;
també hi ha un galant que l'acompanya
i en el cor li roba la pastora.

Viuen entremig de les muntanyes,
la masia en un serrat molt alt;
ell treballa de nits i de dies,
honra del Païs(s)os Catalans.

I el pobre pagès que tant treballa
sempre per la vida, per la vida.
Quan és jove en balla les sardanes
i en llueix l'hermosa barretina.

D'ocellets piulant-ne i volategen,
el ramat s'escampa dintre el bosc,
mentre el galant i la galana
dintre la cabana es fan l'amor.

Aquesta primavera 
i un niu som trobat;
aquesta primavera,
un niu som trobat.
Un niu som trobat 
amb una riera,
sota d(e) un p(a)rat.

(I)o no en sé conèix(re)
(a)quests petits (au)cells;
jo no en sé conèix(re) 
(a)quests petits (au)cells.
(A)quests petits (au)cells 
si en seran cardines
o bé passarells.  
(A)quests petits aucells
no sé (si en) seran cardines
o bé passarells.

El cucut canta(u)a
i al cim d'un terrat;
el cucut cantava
al cim d'un terrat.
Al cim d'un terrat,
la muller s'estava
i amb un militar.
Al terrat s'estava
i amb un militar.

Ai, cucut, si em veia
(lo) que has vist de mi;
Ai, cucut si em veia
(lo) que has vist de mi.
(Lo) que has vist de mi,
te'n daria panses,
vespre i dematí.

- Goita, Pauleta, i obra la porta
que vengu mediu i mort de son.
I en tinc un fred que a mi me pela,
me estan petandu totes les dents.

- Arri, trunero, més que perdido.
I a donde has ido? Vés a dormir!
Ara són hores de ir 'retiro,
tinc compte que et baixi a obrir.

Si tu no quieres bajarme obrime,
"pieda" (?) la llave por al balcón,
o si no yo voy a morirme,
voy a morirme sin "rimisión".

Ni penus te escucho, no sé lo que em dises,
i estoy muy calienta i a dintre del llit.
Si tu esperes que et baixi a obrir-te,
estaràs 'la calle tota la nit.

Lo que ets tossuda i poca pena,
i a la serena tu em vols fer dormir,
jo t'ho juro escarpar-te l'esquena,
mañana, demà al matí.
I ben depressa i ben corrent,
que de la fred, me'n piquen les dents.

I així rana tu et tornessis,
i aixís de cameleón,
i així "una" (?) mala béstia,
t'he maleït tot lo món.
Tururú, "tanco el morros" (?)
hase mi cucú ------.

T'omplo la cara de galetes
tu has de se mi perdisión.
I a "lu" (?) me'n queden dugues pessetes
per 'nar a l'hostal a fer russopó.

 

Un dia un pagès
tenia una fi(r)a,
se'n va anar al mercat
i a comprar una pipa,
tralarà, la, lalà,
i a comprar una pipa,
tralarà, la, lalà,
(i)a la va comprar.

Corria al mercat,   corria a les fires,
sense deixar mai   aquella gran pipa.
En surt a passeig   amb una padrina,
se'n van a dar el volt   per fora la vila.
-Anem a un marget,   senta't de seguida.
I el pagès digué (?),   va encendre la pipa,
                                   i es posa a pipar.
La pagesa joiosa   li demana la pipa,
se la posa a la boca   i pipa que pipa.
En va passar un any,   amb molta alegria
i ella als seus bracets   un infant tenia,
                                     tant que va pipar.

Noia, surt al finestró
que la guitarreta 
porta afinadeta
del teu aimador.

I escolta'm per Déu,
m'has de dir si (e)m vo(l)s,
no et sàpiga greu 
(que sentir com n'he) ?
de deixa-me'n so(l).

Ai, pena del meu cor
no en siguis tan sorda,
que de rascar tan fort
me se n'ha petat una corda.

I espera't un instant
que te l'hi mudaré;
mentre més ben mudar,
m'està contemplant
el goig que en faré.

Les Pasqües són arribades,
Jesús ha ressuscitat,
ving(a)n ous i botifarres
per la vostra v(e)luntat.

El que en porta la cistella
ja sabeu que és un hereu,
més s'estima la minyona
que els ous que li'n donareu.

A París n'hi ha una dama,   boniqueta com un sol,
sa mare la pentinava   amb una pinteta d'or.
(Sa) pare li fa les trenes,   els cabells de dos en dos;
cada cabell, una perla,   cada perla, un anell d'or.
El capellà que en diu la missa   n'ha perduda la lliçó,
l'escolà que l’ajudava   no n’hi’n sap donar raó;
per dir Dominus vosbiscum:   -En el llit la tingués jo!

A la carretera d'Hospitalet
hi ha una minyona, hi ha una minyona.
A la carretera d'Hospitalet
hi ha una minyona que està a peu dret.

Jo li'n pregunto: -Què en fas aquí?-.
- N'espero un jove, n'espero un jove.
Jo li'n pregunto: -Què en fas aquí?-.
- N'espero a un jove que ha de venir. 

- Doncs no l'esperis, que no vindrà,
que ha anat als toros, que ha anat als toros.
Doncs no l'esperis, que no vindrà,
que ha anat als toros a torejar.

Jo li'n pregunto si en vols venir
amb una casa, amb una casa.
Jo li'n pregunto si en vols venir
amb una casa a ballar amb mi.

Jo li enfilo i no vol entrar,
la punyetera, la punyetera. 
Jo li enfilo i no vol entrar,
la punyetera no vol ballar.

El senyor Ramon
enganya les criades,
el senyor Ramon
enganya a tot el món.

Les pobres criades
quan se’n van al llit,
tururut, tururut,
qui gemega ja ha rebut.