Lletra:

(...) empordanesa,
que és la més bonica de l'Empordà,
diu que té un jardí ple de poncelles,
de clavells i roses també hi ha.

I a la plaça en balla les sardanes,
plena de jo(v)es i de brillants;
un jove li diu: -Adiós, reina,
que ets la més hermosa de l'Empordà.

Dintre les muntanyes catalanes,
hi ha una pageseta que enamora;
també hi ha un galant que l'acompanya
i en el cor li roba la pastora.

Viuen entremig de les muntanyes,
la masia en un serrat molt alt;
ell treballa de nits i de dies,
honra del Païs(s)os Catalans.

I el pobre pagès que tant treballa
sempre per la vida, per la vida.
Quan és jove en balla les sardanes
i en llueix l'hermosa barretina.

D'ocellets piulant-ne i volategen,
el ramat s'escampa dintre el bosc,
mentre el galant i la galana
dintre la cabana es fan l'amor.