Cançons
La dama d'Aragó
MATERIAL CEDIT PER:
A París n'hi ha una dama, boniqueta com un sol,
sa mare la pentinava amb una pinteta d'or.
(Sa) pare li fa les trenes, els cabells de dos en dos;
cada cabell, una perla, cada perla, un anell d'or.
El capellà que en diu la missa n'ha perduda la lliçó,
l'escolà que l’ajudava no n’hi’n sap donar raó;
per dir Dominus vosbiscum: -En el llit la tingués jo!
Normalment amb el nom de "La dama d'Aragó" (però també a València, Vic, Mallorca o França), aquesta és una de les balades més exteses i conegudes, i presenta diverses variants. El primer recull on apareixeria és "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853) de Milà i Fontanals. La podeu veure aquí.
Més tard, l'any 1866 la publicava Francesc Pelagi Briz
al volum I de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans". Pelagi Briz anomena l'incipit "A Paris n'hi ha una dama" com un dels més coneguts (de fet, aquest inici sembla ser el més habitual a les versions que hem trobat recollides a l'Empordà).
N'hem trobat també algunes variants al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975), de Rafel Ginard.
Marcel Pagès va fer d'escolà de petit i recorda com el capellà el feia cantar als enterraments perquè deia que tenia la veu com els àngels. Es va casar i va tenir tres filles. Va fer de pescador, pagès, paleta... i, per sobre de tot, és un gran cantador.
