La dama d'Aragó

Nom de l'informant: Marcel Pagès i Rustey

Data i lloc de naixement: 1927 (L'Escala)

Municipi de residència: L'Escala

Lletra:

A París n'hi ha una dama,   boniqueta com un sol,
sa mare la pentinava   amb una pinteta d'or.
(Sa) pare li fa les trenes,   els cabells de dos en dos;
cada cabell, una perla,   cada perla, un anell d'or.
El capellà que en diu la missa   n'ha perduda la lliçó,
l'escolà que l’ajudava   no n’hi’n sap donar raó;
per dir Dominus vosbiscum:   -En el llit la tingués jo!

Observacions:

Normalment amb el nom de "La dama d'Aragó" (però també a València, Vic, Mallorca o França), aquesta és una de les balades més exteses i conegudes, i presenta diverses variants. El primer recull on apareixeria és "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853) de Milà i Fontanals. La podeu veure aquí.

Més tard, l'any 1866 la publicava Francesc Pelagi Briz S'obre en una finestra nova al volum I de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans". Pelagi Briz anomena l'incipit "A Paris n'hi ha una dama" com un dels més coneguts (de fet, aquest inici sembla ser el més habitual a les versions que hem trobat recollides a l'Empordà).

N'hem trobat també algunes variants al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975), de Rafel Ginard.

Marcel Pagès va fer d'escolà de petit i recorda com el capellà el feia cantar als enterraments perquè deia que tenia la veu com els àngels. Es va casar i va tenir tres filles. Va fer de pescador, pagès, paleta... i, per sobre de tot, és un gran cantador.

Partitura:

La dama d'Aragó - Partitura completa.pdf

Aquest enregistrament ha estat realitzat per Ramon Manent i Folch i Lurdes Boix i Llonch durant el 2008 i inclós dintre el CD "Cançons tradicionals catalanes a l'Escala" editat pel Museu de l'Anxova i d e la Sal de l'Ajuntament de l'Escala. El podreu adquirir al mateix museu.

MATERIAL CEDIT PER: