El ball de la maniera
és un ball escandalós,
les noies de la frontera
totes ballen amb senyors.

Trul·la, trul·la, aixeca la cama,
trul·la, trul·la, aixeca-la bé,
que el dissabte tin(d)rem carta
i el diumenge me casaré. 

       -I llavos cantaven tres o quatre vegades lo mateix, saltant i aixecant la cama. I a llavos t'arrapaves i deies... els músics ja ho deien:-

M'estimes, sí!
m'estimes, no!
Sí, sí! No, no! 

       -La noia havia de fer "no, no" i el noi "sí, sí"... i cop de ventre, cop de ventre, a cops de ventre!-

Dolç el núvol abriga el tossal
empès per l'aire de ponent
mentrestant el(s) nostres que se'n van
tristament van cantant a dins la vall.

Adéu-siau, adéu-siau,
el vent vos portarà la nostra guida (?);
ben abraçats abans del rader adéu,
fins que ens trobem de nou.

Altres jorns de joia els cants seran
si tots de nou ens retrobem
i sinó, cantant recordarem
ben units i amb amor nostres germans.

Adéu-siau, adéu-siau,
el vent vos portarà la nostra crida;
ben abraçats abans del rader adéu,
fins que ens trobem de nou.

Mmm, mmmmmm,
mm, mmmmmm,
mmm, mmmmmm,
mmm, mmm, mmmm.

Mmmm, mmmm,
mmmmmmmmmmmm,
mmmm, mmmmmm,
mm, mmm, mm. 

Som uns quants joves,
que en tenim la consciència molt neta.
I aquí venim
a passar-ne una bona estoneta.
Tots bevem vi, bevem vi,
i també en fem alguna copeta,
què hi voleu fer,
tots iguals no podem ser.

Ai, pobra de la garrafa,
que en solem arreplegar,
quina palissa li'n solem dar,
si en nostres braços ve a parar,
ve a parar!

Jo en conec una garrafa,
d'un tamanyo colossal,
molt rodoneta i ben feta,
amb un rojoliu especial.
Coneixem una garrafa
amb unes grans inicials,
que en diu: -Visca la garrafa
i els seus socis catalans.
 
I qui vulgui venir,
li ha d'agradar el vi,
i qui vulgui provar,
ha de ser català, 
sí, català!

Tots cantem, tots cantem,
tots ballem, tots ballem,
per distraure nostres pene(s),
i també el sí de les nenes,
de la garrafa en beurem.

Tots cantem, tots cantem,
tots ballem, tots ballem,
per distraure nostres pene(s),
i també el sí de les nenes,
de la garrafa en beurem.

Ja n'hem vist La Foradada,
i la Cala Ferriol,
passant per l'Illa Mateua 
i la Torre de Montgó.

La Penya de Miradones,
Còrrec Llarg i Vas de Cols (?),
Les Tres Coves i Les Cambres,
la Xinxa i els Cinc Sous.

I antes de La Foradada,
Les Tres Coves hem trobat
i al passar per dintre d'elles,
un hom queda esgarrifat.

(I eren aquests cantadors... i ells deien i jo no ho dic mai, eh? Però t'ho diré a tu...)

I allà deuen reuni(r)-se,     (això no ho dic mai, jo...)
la major part de les nits,
dimonis, diables,
bruixots i mals esp(e)rits.

(A) L'Escala, tot i sent vila,
(a)llà on (t)'hi (ha)bita molt de gent,
no hi ha una sola casa
que tingui el num(b)ro cent.

Per cert, aquí l'Escala mai sol ploure
i de per tot arreu surten cargols;
d'aquesta gran renombrada cargolera,
en trobes tant si vo(l)s com si no vo(l)s.

Prou vin(d)rà un dia que això tot s'acabarà,
fent mil trossos del cap de mossan Grabat (?);     (el rector havia sigut Grabat) 
i si dura aquesta gran corr(e)pció,
se la carregarà nostre gros senyor rector.

Jaumet, Jaumet,
te l'has ben pensada per guanya(r)-te bé la vida;
Jaumet, Jaumet,
te l'has ben pensada per poguer portar barret. 

 

Plou i fa sol,
les bruixes es pentinen.
Plou i fa sol,
les bruixes porten dol.
Plou i fa sol,
liron, liron, liraina.
Plou i fa sol, liraina, lirondon.

Trico-trico, depresseta,
anem tots cap a caseta,
per dessota dels arbrets
que ens faran de paraiguets.
Trico-trico, no badem,
no badem que ens mullarem.

La lluna, la pruna,
vestida de dol,
el pare la mira,
la mare la vol.

En Pinxo va dir amb en Panxo:
-Vo(l)s que et punxi amb un punxó?
I en Panxo li va dir amb en Pinxo:
-Punxa’m, però a la panxa, no!

Som petites cuineretes
que guisem sempre molt bé
i les habilitats nostres
les volem fer sapiguer.
Fricandó amb escarxofa
i puré fi de patata.

Si n'hi ha una nineta,   li'n volen donar marit,
present la salut i vida   se n'ha arracat a fugir.
De tres germans que en tenia,   la cercaren dia i nit;
la troben adormideta,   a la voreta d'un camí.
Ja un germà en diu a l’altre:   -Si la matarem aquí.
(I)a li'n venten garrotada,   la testa li'n fan sortir.
La testa ha caigut a l’aigua,   l'animeta al Paradís,
i allí on t'hi ha caigut la testa   s'hi ha format un monestir.
El sobretaula és de plata   i el monestir n'és d'or fi,
i el capellà que hi diu missa   n'és el mateix Jesucrist.
Els escolans que hi alteren   són àngels del paradís;
la dona que hi fa l’oferta,   la mare de Sant (N)arcís.

Gloriosa Santa Quitèria,
vulgueu-nos afavorir,
guardeu-nos de mal de ràbia,
que és un mal no es pot sofrir.