Cançons
La lluna, la pruna - En Pinxo va dir a en Panxo
La lluna, la pruna,
vestida de dol,
el pare la mira,
la mare la vol.
En Pinxo va dir amb en Panxo:
-Vo(l)s que et punxi amb un punxó?
I en Panxo li va dir amb en Pinxo:
-Punxa’m, però a la panxa, no!
De la primera cantarella sabem que n'hi ha moltes variants i que, segons explica Joan Amades, es troba a tot el domini de la llengua catalana. Segurament, aquí la paraula "pruna" és una deformació de "bruna", tal i com es troba també en diversos cançoners.
La primera referència escrita que n'hem trobat és a "Jochs de la infancia" (1874), de Francesc de Sales Maspons i Labrós:
De la segona cantarella en sabem molt menys, tot i ser molt popular; la referència més antiga que en tenim és al primer fascicle de l' "Arxiu de Tradicions populars" (1928), dirigit per Valeri Serra i Boldú. La trobem, entre d'altres, en un article de Joan Amades recollida com a joc de paraules o embarbussament, però no com a cançó.
La primera ocasió en què trobem les dues cançons combinades és en la versió del grup La Trinca, que, afegint-la al fragment "un pam, dos pams, tres pams...", la va publicar a l'àlbum "Orgue de gats" (1971).