Prop d(e) una costa llevantina,
allà en terres de l'Empordà,
hi havia una petita masia
a la voreta del mar.

Allà hi nien les orenetes
manyagoies amb sons petits,
donant exemples de ternura
com s'estima en els nois petits.

I a defora del mas tot són amors,
mes dintre la masia tot són plors i grans dolors;
una hermosa pageseta que vol fugir de casa,
el(s) vellets desconsolats, de testa nevada,
contemplen el mantell de la mar.

Era una hermosa nineta
que els seus pares vol deixar
perquè lliure en vol ser
com los aucells.
Lam, lamlamlam,
lamlam...

Tu desitges esser lliure,
tu lliure en seràs,
cum les orenetes;
però del niu dels teus pares
te'n recordaràs,
cum les orenetes.

Cria esgarriada, filla pròdiga.
Tral·larà, lalà, tral·larà, lalà
tral·larà...

Era una hermosa nineta
que els seus pares vol deixar
perquè lliure en vol ser,
com los aucells.
Lam, lamlamlam,
lamlam...

Tu desitges esser lliure
tu lliure en seràs,                

       -això és el segon:-

com les orenetes.

       -Els primers:-

Tu desitges esser lliure,
tu lliure en seràs,              
cum les orenetes;
però del niu del(s) teus pares
te'n recordaràs,
cum les orenetes.

Cria esgarriada, filla pròdiga.
Tral·larà, lalà, tral·larà, lalà
tral·larà... Lalà!

I a la voreta del mar
n’hi ha una donzella,
n’hi ha una donzella,
i en brodava un mocador;
n'és per la reina,
n'és per la reina.

Quan va ser-ne a mig brodar,   li'n manca seda;
veu passar-ne un mariner   a tota vela.
-Mariner, bon mariner,   que en portau seda?
-Quina seda en voleu vós,   blanca o vermella?
-Vermelleta la'n vull jo,   n'és millor seda.
-Pugeu dalt de mon vapor,   triareu d'ella.

-Ai, noi, mira, no em trepitgis,
ten cuidado, ten cuidado.
 Escolta, 
mira no em toquis, 
mira que crido i cridaré.
Escolta, 
mira no em toquis, 
mira que crido i cridaré.

-Quina por et fa això,
que res de mal no fa?                 

       -Un altre, saps, amb veu així(s) fondo...-

Ara que Sant Andreu s'acosta...       (Allavons deia:)
Dos de Banyuls i un de la Roca
i a festa major en van 'nar...           (I també fa un tros i llavons deia:)

I el president li'n va demanar
que li'n parlessin en català,
que li'n parlessin pas en francès,
perquè no hi entenia res.

Soler, soler, soler
i triumflairum;
soler i triumflairum.

Arri, arri burriquet,
demà (an)irem a Maçanet,
posarem el porc en sal,
i la truja a la semal.

(Au)cellets que aneu pujant
sota la muntanya fosca,
i els vellets van a davant
i una cançó van, van entonant.

Empordà, Rosselló
tot se veu de la muntanya;
Empordà, Rosselló,
tot se veu del Canigó.

Tres ninetes dels quinze anys,
sí, dels quinze anys,
també van per la muntanya;
ja en cull un pomell de flors,
sí, de flors,
d'aquelles flors tan galan(es).

Empordà, Rosselló
tot se veu de la muntanya;
Empordà, Rosselló,
tot se veu del Canigó.

Quines festes deuen fer,
sí, deuen fer,
se'n senten tocar campanes;
seran festes del carrer,
sí, del carrer,
i també en ballen sardanes.

Empordà, Rosselló
tot se veu de la muntanya;
Empordà, Rosselló,
tot se veu del Canigó.

Corrandes són corrandes,
corrandes són cançons, 
val més una nina d'Arles 
que dues de Camprodon.

I a les muntanyes de Ceret
i un gros conill agafaren
i en feren cent-i-un mil barret
de la pell que li llevaren.

I el conill fou venut al pes
a sou i mig la terça
i en feren cinc-cents mil rals
de la sola ventresca.

I això que us dic és tan cert,
i això que us dic ara és tan cert,
que un matí en plouen figues.  

El divino us vull cantar,  del bon Déu, el ver Mes(s)ies,
de la mort i la passió   que el Divendres Sant patia.
Quan estava a dins a l’hort,   amb el cor ple d'agonia.

       -I allavors, la que hi fèiem en aquí era:-

Per vosaltres, gent de Llers,
per vosaltres, gent de Llers,
que en sou gent de mala vida,
que en sou gent de mala vida.

Que me n'heu robat el magall,
que me n'heu robat el magall,
que el tenia dins la vinya,
que el tenia dins la vinya.

I el magall n'era tot nou,
i el magall n'era tot nou,
i el mànec n'era d'alzina,
i el mànec n'era d'alzina.

I si no me'l torneu pas,
i si no me'l torneu pas,
en donc part a la justícia,
en donc part a la justícia.

El general Bum-Bum
quan se'n va a la guerra,
damunt del seu cavall,
fa tremolar la terra.

Damunt del seu cavall,
galopa que galopa,
damunt del seu cavall,
galopa amunt i avall.

El cavall n'és de cartró...
aparteu les criatures!
Ni s'espanta ni té por.