Observacions:

La primera referència que hem trobat d'aquesta cançó és al llibret de l'obra de teatre "El carro desfet", de Ramon Ramon i Vidales. L'obra, epíleg d'una altra representada anys abans i anomenada "El carro del vi", va ser estrenada al Vendrell el 15 de novembre de l'any 1914. Al llibret, un grup de gent en una taula de taverna "canten la següent cançó o qualsevol altre per l'istil. Estan de sobre taula d'un sopar:

Ja ho saps quan jo t'ho deia
que al fi m'estimaries.
I aquells feliços dies
els dos hem de passar,
hem de passar.
No'm toquis - mira que crido;
mira que crido - i cridaré.
Per l'amor de Déu!"

Hem trobat la cançó formant part del popurri "Lo de ayer (Lo d'ahir): Potpourries sobre motivos populares catalanes", que enregistraven Jaume Planas i Simó (1889-1974) i la seva Orquestra Planas l'any 1940.

El popurri es va publicar més tard al disc "Lo d'ahir i lo de sempre" (1961) de la Coral Antics de Montserrat i Orquestra, que pot escoltar-se al blog Vinilissim - Vinils catalans. Després ha estat inclòs a la discografia de la La Trinca en dues ocasions: l'any 1969 – al disc "Tots som pops", formant part dels temes "Tocata i fuig com puguis I" i "Tocata i fuig com puguis II" – i l'any 1971 – al disc "L'orgue de gats", en algunes parts de la cançó "Havaneres de la costa" –. Una versió sencera del popurri pot consultar-se en aquest mateix cançoner.

Més tard, l'any 1977, la Colla Jacomet de Sant Feliu de Guíxols l'enregistrava en un disc de "Cançó marinera", com a "Ai, noi".

L'any 1995 també el grup Port Bo la incloïa al disc Arrel de Tres, amb el títol "El noi".