Lo d'ahir

Nom de l'informant: Laura Serra i Torrentà

Data i lloc de naixement: 21/10/1929 (Banyoles)

Municipi de residència: Banyoles

On, com i de qui la va aprendre: Al petit taller d'espardenyes de Can Finic, al carrer nou. La mestressa, la Mercè, la posava sovint al gramòfon mentre treballaven.

Lletra:

Ai, Mare de Déu del Carme,
qu(e) ha (set) això?
M'han robat l'arengada
del pane(d)ó.

Mira Peret,
fem un cigarro,
v(e)gila bé,
que no vingui l'amo;
si l'amo ve,
fes-me un xiulet -xiu-
i de seguida, i de seguida
farem paret, farem paret.

-Ai, niña salerosa!
Un soldat deia
a(mb) una xicota rossa
a cau d(e) orella.
-Ai, niña salerosa!
-Fuig, fastigós,
que la teva fesomia
sembla d'un gos.

Apa, Xanxo,
no em vinguis amb més romanços;
córre vés al cuartel a menjar garbansos,
que ja n'hi han d'altres que en ta(i)en el bacallà.
Ja està!

-Apa nena, córre, maca, vine, no em trepitgis!
-Tin(gues) cuidado, tin(gues) cuidado!
-Apa nena, córre, maca, vine, no em trepitgis!
-Tin(gues) cuidado a fer-me mal, a fer-me mal!
-No em toquis.
-Jo et vull tocar.
-No miris.
-Jo et vull mirar.
-Mira que crido(t).
-Ja pots cridar, que tant me fa.
-Ja ho saps (co)n jo t'ho deia,
que per fi, que per fi m'estimaries;
que ditxós, que ditxós serà aquell dia
que ens podrem veure casats, ja ho saps!

Observacions:

És un popurri construït a partir de diverses cançons populars del moment, que va ser enregistrat l'any 1940 amb el títol "Lo de ayer (Lo d'ahir): Potpourries sobre motivos populares catalanes", a càrrec de Jaume Planas i Simó (1889-1974) i la seva Orquestra Planas. Més tard, també es va publicar al disc "Lo d'ahir i lo de sempre" (1961) de la Coral Antics de Montserrat i Orquestra, que pot escoltar-se al blog "Vinilissim - Vinils catalans".

Després, la cançó ha estat inclosa a la discografia de la La Trinca S'obre en una finestra nova en dues ocasions: l'any 1969 – al disc "Tots som pops", formant part dels temes "Tocata i fuig com puguis I" i "Tocata i fuig com puguis II" – i l'any 1971 – al disc "L'orgue de gats", en algunes parts de la cançó "Havaneres de la costa" –.

Hem pogut identificar alguns fragments del popurri com a cançons independents. El segon és l'estrofa central de la "Cançó del manobre", recollida en aquest mateix cançoner. El cinquè és un fragment de la cançó que recollim amb el títol d' "Ai, noi".

La Laura canta el popurri amb fidelitat a la primera versió enregistrada que en coneixem, la de l'Orquestra Planas el 1940.

Entrevista realitzada per Albert Massip el desembre de 2017 a Banyoles.