'Questa nit sóc somiat,
Carmeta-Roseta, Carmeta-Roseta;
'questa nit sóc somiat,
Carmeta-Roseta
al meu costat.

Com me sóc despertat,
Carmeta-Roseta, Carmeta-Roseta;
com me sóc despertat,
Carmeta-Roseta
no hi sóc trobat.

Diu que la ballarusca no es pot cantar
perquè és privada, perquè és privada;
diu que la ballarusca no es pot cantar
perquè és privada d'un capellà.

Diu que la beata va a confessar,
no hi va per Déu, no hi va per Déu;
diu que la beata va a confessar,
no hi va per Déu, va a veure mossan Mateu.

Mossan Mateu és el seu consol,
li'n tira polvos, li'n tira polvos;
mossan mateu és el seu consol,
li'n tira polvos amb un llençol.

Dintre un llençol hi varen trobar,
una beata, una beata;
dintre un llençol hi varen trobar
una beata i un capellà. 

Ia en va néixer un àngel de Déu,
que se semblava, que se semblava,
i en va néixer un àngel de Déu,
que se semblava a mossan Mateu.

Diu que la ballarusca no es pot cantar
perquè és privada, perquè és privada;
diu que la ballarusca no es pot cantar
perquè és privada d'un capellà.

El meu pare és de Sarrià,
la mare de Santa (E)ugènia,
no puc esser més catalana,
si sóc vigatana,
sóc filla de Vic.

Des de petita la mare,
me va ensenyar a ser molt clara
i el meu pare sempre reia
(co)n la gent me'n deia:
- Baldirona em dic.

(I)o no sóc xerraire
ni sóc embustera.
(I)o no parlo gaire
ni sóc xafardera.
I a cara a cara
(i)a dic les veritat(s):
sóc catalana,
pels quatre costats,
(I)a ho saps.

I el mocador me'n comoda,
(i)o no estalvio la roba,
porto llargue(s) les faldilles
que les pantorrilles
no vull ensenyar.

Sempre (i)a em rento ben neta
i amb colònia de l'aixeta
i amb perruques i pintures
i amb les manicures
(i)o no hi vull tractar.

(I)o no sóc xerraire
ni sóc embustera.
(I)o no parlo gaire
ni sóc xafardera.
I a cara a cara
(i)a dic les veritat(s):
sóc catalana,
pels quatre costats,
(I)a ho saps.

I el meu nòvio volgué un dia
ballar un tango, en té mania,
(i)a li estan fent el mànec
no facis tant l'ànec
sèria li vaig dir.

(I)o (i)a n'estic satisfeta
de ser tan clara i tan neta.
I no fa res que m'ho canti
apa, no s'espanti
(e)s (a)guanti amb mi.

(I)o no sóc xerraire
ni sóc embustera.
(I)o no parlo gaire
ni sóc xafardera.
I a cara a cara
(i)a dic les veritat(s):
sóc catalana,
pels quatre costats,
(I)a ho saps.

-Ai, xato meu,
me deia la Pepeta,
truca la porteta
i toca el repicó.

La Pepeta és una nena
d'una casa de senyors;
la Pepeta modisteta
i el Vadó pixatinters.
El xicot i la noieta
eren del barri mateix.
La Pepeta va la moda
amb aquell vestit estret
el seu xicot se li enfada
perquè no li pot dir re(s).

Guilla d'aquí,
si vo(l)s seguir la moda
guilla tota sola,
guilla que no et vui.

Io passo molt distreta per la via,
ia vaig 'cabà la feina, vaig i vinc,
sento la campana del tramvia.
Tinc-que-tinc-que-tinc,
quin sobresalt que tinc.

És el tremvia, és el tremvia de Gràcia
"pues el cicobalació"      (l'original diu "i els de circumbalació")
al veure tot de colla, 
tots se posen de calor.

Que-te-tinc-que-tinc,
és el tramvia... 

La xamosa Filomena
que abans feia de modista
deixa el fil i les aguies
per a fer de substantista. (?)
S'ha donat per l'elegància:
per dir gràcies, diu "merti" (merci?),
que pateix de .................. (?)
que és un mal que fa molt fi.

Un refrany li diu això
Filomena, Filomena,
que de porc i de senyor,
se'n té de venir de mena.
Filomena!

És tan gran la bogeria
que ella té per la finura,
que pels carrers i el tremvia
se n'ha fet la manicura.
Ara en porta un monadero
que hi porta nou raspalls,
colorets, polvos, pomades (pintures)
i lo menos sis miralls.

Un refrany li diu això
Filomena, Filomena,
que de porc i de senyor,
se'n té de venir de mena.
Filomena!

Per a ser-ne un xic mes fina,
les sabates es perfuma
i tres caixes de ............ (?)
cada nit diu que ella fuma.
Ara va al cafè de moda,
allà on van els nois més fins
que per músics tenen negres
disfressats de llagostins.

Un refrany li diu això
Filomena, Filomena,
que de porc i de senyor,
se'n té de venir de mena.
Filomena!

Un senyor que té automòbil
i una torre a Cardedeu
va durar una temporada
que em seguia a tot arreu.

I jo vaig dir en el ricatxo
que no es formés il·lusions
i ell va di(r)-me: - Fornereta, 
de quin pa fas rosegons?

Amb el foc del teu mirar,
fornereta, fornereta;
amb el foc del teu mirar,
jo couria molt bé el pa
perquè fos més bo i més sa.

 

La Tuies i la Milagrus,
la Carmeta i la Mercè
han armoejat (?) un tinglado
que jo ja us l'explicaré.

Aqueixes quatre minyones
són guapes i mones
i, atenció jovent,
han gu(a)rnit una taverna
i lo que menos venen
és vi i aigardent. 

Fan bona mesura,
saben (a)contentar
i el jove que hi vagi
diu que hi pot tornar.

Atenció joves,
per si (a) cas hi aneu,
és a dintre Barcelona,
carrer de la Paloma,
número cent deu.

 

Sortiu nines hermoses
(en) a la finestreta,
que alguna floreta
tindreu algun record;
sí, tindreu algun record,
sí, tindreu algun record.

Les vostres mans blanques i fines
a la cistella posen ous.
Les vostres mans, 
les vostres mans, blanques i fines,
a la cistella, 
a la cistella posen ous.

Els tres reis de l'Orient
porten coses, porten coses,
els tres reis de l'Orient
porten coses a tota la gent.

Visca els tres reis de l'Orient,
que porten torrons a tota la gent,
i una botifarra per la meva dent.