Observacions:

Es tracta d’una adaptació del cuplet francès "Tire, tire, ninette", de Henri Christiné (1867-1941). Segons explica Núria Lozano al seu treball “La cançó de moda. El cuplet català”, la cançó va ser popularitzada a Barcelona per la cupletista francesa Nitta Jo. Posteriorment, el setmanari humorístic i satíric “Papitu” en va publicar una versió catalana a càrrec de Joan Casas (1886-1925). La lletra deia així:

Ella era una modisteta
i ell era un pixatinters,
el xicot i la noieta
eren del barri mateix.
Cada vespre quan plegaven
ell l’anava a acompanyar,
i quan a la porta estaven
començava’l grapejar.

No res d’això li deia la Pepeta,
truca, truca, truca la porteta,
truca, truca al repicó.
Deia el xicot: au, no siguis ximpleta,
deixa, deixa, deixa’m fer, Pepeta,
deixa, deixa, deixa’m fer un petó.

L’any 1979 es va editar un enregistrament de les Trobades amb els acordionistes del Pirineu, d’Arsèguel, on el Ponet de Cal Pubill, acordionista de la Cava d’Ansovell (Alt Urgell) n’interpretava una altra versió que titulava “La Pepta va a la moda”. La lletra d’aquesta versió coincideix amb la que canta la Rosa.