Què li'n darem en el noi de la mare?
Què li'n darem que li'n sàpiga bo?
Panses i figues, anous i olives,
i una plateta de mel i mató.

Tampatantam, que les figues són verdes,
tampatantam, que ja maduraran;
si no maduren aquesta se(m)mana, 
maduraran la se(m)mana del Ram.

La nit ha arribat,
més dolça i somiosa,
més gaia de l'any,
nit de Sant Joan,
nit de Sant Joan.

Les muntanyes perfumades
de ginesta i romaní;
cada cor és una flama
que una cançó fa florir.

Nit de juny, serena i clara,
nit de revetlla i amor;
ets la nit més desitjada,
ets la nit que enyora el cor.

Sota la volta estelada
una foguera farem
que remunti, que cargoli, cargoli
el seu flam fins dalt del cel, dalt del cel.

I al voltant de la foguera
cantarem una cançó
que retrunyi 'la nit clara
abrandada per l'amor.

Oh, nit beneïda
de somnis florida,
nit de Sant Joan.

L'istiu ha arribat,
tot és alegria
l'ocell a l'arbrat,
tot enamorat,
canta cada dia.
Canta el rossinyol
al peu de la muntanya;
com un rossinyolet
canta el pastoret
dintre la cabanya.

Els fruits dels arbres maduren
al vers al sol, del sol.

I amb arracades ensarriades
s'ha enjoiat el cirerer
i la pomera que és riallera
del seu fruit, nostre també;
les plantes viuen, les flors somriuen
i els ocells adelerats
canten i volen, i tots som joves
muntanyers, boscos i prats.

La cançó d'un lliri d'aigua
si la voleu escoltar:
era d'una pobra noia
que el promès la va enganyar.

Flor d'un lliri-lliri, pura,
flor d'un clavell encarnat;
flor d'un lliri que la volia
i ara se n'ha oblidat.

El pobre terrisser,
i el pobre terrissaire
va a parar món pe (e)nllà,
vendre terrissa blanca, ai!
Ai, ai, ai, ai, ai, ai!

I al passar al mig del riu,   el ruc li'n cau a l’aiga:
-I aixeca’t burriquet,   que ens en a(n)irem a casa.
Quant a casa va ser,   trob(a) la porta tancada.
Goita pel forat de la clau,   (i)a en veu dues sotanes:
el podrit del rector   i el berro del vicari,
que n'estaven a dins   tot sonant a l'Eulària.
L'Eulària n'està al llit,   al llit que n'està mala.

Dia de Sant Jaume
de l'any trenta-sis,
gran guerra hi va haver-hi
a dins els Torins.

Toros que n'hi havien
toros molt valents
tot va ser la causa
de cremar els convents.

El(s) frares cridaven:
-Minyons, no'ns mateu,
vos darem la bossa, 
ens (a) la partirem.

No en volem la bossa
i els diners ta(m)poc
que en volem la vida  
a còpia de foc.

Tinc una mare que em vol
i una mestra que m'estima
i un roseret al jardí
que jo el regot cada dia.

Ai oidà, ai oidà,
quina olor fan les rosetes.
Ai oidà, ai oidà,
que bonic és estimar.

Quan juguem en el jardí,
els ocellets fan cantades
i el sol vers del dematí
nostres galtes són rosades.

Ai oidà, ai oidà,
quina olor fan les rosetes.
Ai oidà, ai oidà,
que bonic és estimar.

Per passar sens un destorb
en el camí de la vida
tinc una mare que em vol
i una mestra que m'estima;
tinc una mare que em vol
i una mestra que m'estima.

Yo soy la muñequita
la más bonita, elegante y caprichosa
que he venido de París
para pressentarme aquí.

Por allí viene un mossito
que me hace señas y cessar con el ojito;
yo le dije: Picarón,
anda y dame tu corazón.

Al carrer nou de Girona
una polla rossa hi ha,
que el jovent la van a veure
perquè no pugui volar.

Ella se'n va a casa seva,
gafa el llum, se'n va a dormir.
La se(u) mare li'n pregunta:
-Noia, què t'ha succeït?

-Ai, mare, la meva mare,
no li puc pas explicar:
i el promès m'ha dat carbassa
i ara no em podré casar.

-Ai filla, la meva filla,
(ai)xò t'ha estat la teua sort:
ca(t) de vuit o quinze dies
traparàs un bon xicot.
Al cap de vuit o quinze dies
traparàs un bon xicot.

Pensant-se trapar a n'en Perques,
n'ha trapat en Pescador,
que en (?) l'aiga fresca
tot el temps de la calor.

       -Allavons ella diu:-

-Si'n sóc negra ho fa la pega,
si'n sóc groc ho fa el safrà,
si'n sóc blanca la farina,
si no em vo(l)s, deixa'm estar.

(?)
que teniu bales al cor
tots aixís i omplim el(s) braços
la sardana de l'amor.

La sardana de Calella,
la sardana (?)
é la sardana que avui dia,
la que ballen els galants.