Si n'hi han tres ninetes,   tres ninetes (a)b un jardí;
totes canten i s’alegren,   la més gran res no en vol dir.
-Io no en canto ni m’alegro,   el meu cor sempre està trist
per un jove de muntanya   que l'amor me n'ha traït.

Joan Sala Viladrau   és el nom que ell se'n deia;
per nom se'n diu Serrallonga,   casat n'era amb la pubilla.
Tenien dos heretats   que amb la pau els dos vivien;
les criades i el(s) criats   nit i dia els en sabien.
El dia de Sant Joan   la fortuna en va ser mia;
tinguérem quatre raons   ab un jove de la vila.
De renyines a raons,   de raons a més renyines,
de renyines a raons,   io li vaig quitar la vida.
Quan io me'n vei(gué) perdut,   me'n vaig dar a la mala vida:
vaig nar a Roca Guinau,   me'n vaig fer cap de codrilla.
Vàrem anar a l'Hostal de l’Avenc,   vàrem robar set-centes lliures,
que me n'és passat del cap   tornar-hi io sol un dia.
-Mestressa, què teniu per menjar?   Mestressa, què teniu per beure?
-En tenim capons amb llardet   i algunes perdius rostides.
Mentres n'estàvem sopant:
-Mestressa, no sé si ho sabeu,   corren gent de mala vida.
-Per mi bé n'han corregut;   m’han robat tant com tenia.
Aquell lladre d'en Serrallonga,   llamp que li partís la vida.
-Mestressa, conteu, conteu:   pagar el gasto io en voldria.
-Vostro gasto val deu rals,   més o menos una lliura.
-Poseu-la al llibre del(s) perduts,   aquesta i les set-centes de l'altre dia,
que io sóc en Serrallonga,   aquell que tant maldeci(e)u.
N'entraren quatre minyons;   ells em miren i io els miro.
No n'hi hagué cap de ells   que en volgués perdre la vida.
De canons i de punyals   sobre meu prou n'hi havien,
i en a les mans un grenyal,   que aquell (i)a no em fa mai figa.
La justícia ho ha sabut,   nit i dia em perseguia.

Puer natus est nobis,
et filius datus est nobis,
cuius imperium super hum(erum) eius
(a)t vocabitur nomen eius,
magni consilii Angelus.

Gloria Patri, et Filio, et Spiritui Sancto.
Sicut erat in principio,
et nunc, et semper,
et in saecula saeculorum.
Amen.

Si n'hi havia un marinero   que venia de l’Havana,
se li gira un c(ue)ntratiempo,   i el marinero s'espanta.
(I)a en reclama sants i santes,   i la Virgen soberana.
-El demonio es tan perfecto,   le respondió l'altra banda.
-Què me d(e)ràs, marinero,   si yo te saco del agua?
-Yo te daré dos (mividos),   (l')uno es de oro i (l')otro es plata.
-No quiero yo no (mividos),   lo que quiero es la tu alma.
-La mi alma n'és por Dios,   i el mi cos la mar salada.

A la taverna d’en Mallol
s’hi beu i plagueja;
a la taverna d’en Mallol,
molts hi entren amb lluna i en surten amb sol.

A la taverna d’en Mallol
s’hi beu i s’hi juga;
a la taverna d’en Mallol
dels diners que hi entren no se'n torna un sol.

A la taverna d’en Mallol
hi ha hagut punyalades;
a la taverna d’en Mallol
diuen que n'eren quatre contra un home sol.

A la taverna d’en Mallol
no tot són rialles;
a la taverna d’en Mallol
han tancat les portes en senyal de dol.

Hermoses donzelletes
sortiu vostres balcons;
obriu les finestretes
que us cantarem cançons.

(...)

Sortiu ninetes, 
sortiu somrients
com les roselles
d'un camp roent.

Avui que és Pasqua
volem cantar 
perquè esdevingui
un nou demà.
Un nou demà!

Sortiu ninetes al finestró
i oïu els nostres cants corporals;
i si vosaltres us plau el cant
de nostres notes feu-se'n un ram,
feu-se'n un ram, feu-se'n un ram!

Ja hem arribat a la porta,
nem-hi minyons a cantar,
farem sortir les fadrines
i casades, i casades si n'hi ha.

       -I els baixos contestaven:-

I un cop en seran alçades,
jo us diré lo que faran,
lo que faran...

       -Llavores tots plegats:-

Sortiran a la finestra
i la cistella ens ompliran.
Sortiran a la finestra
i la cistella ens ompliran.

       -I donàvem tres trucs la porta:-

Cantarem o si?

       -Ja s'encen un llum... i au!-

Prop d'una costa llevantina
allà en terres de l'Empordà
hi ha una petita masia
a la voreta del mar.

Allà hi nien les orenetes
manyagoies amb sos fillets,
donant exemples de ternura
com s'estima en els ocellets.

       -Allavores els baixos feien:-

A la vora del mar tot són amors,
més dintre la masia tot són plors i grans dolors;
                                
       -Allavores tornaven a sentir els primers:-

I una hermosa pageseta que vol fugir per sempre,
els vellets desconsolats de testa nevada,
contemplant el mantell de la mar.

Era una hermosa nineta
que els seus pares vol deixar
perquè lliure en vol ser
com els ocells.
La, lal·lalà, la...

Casi traspuntava l'alba 
d'un dia d'abril,
traspuntava l'alba.
Era quan les orenetes 
fugien del niu
i una donzelleta
del seu niu fugia per a sempre,
per a sempre més, per a sempre més
per a sem...
La, lal·lalà....

Tu desitges esser lliure,
tu lliure en seràs,
com les orenetes;
però del niu dels teus pares
te'n recordaràs,
com les orenetes.
Cria esgarriada, filla pròdiga.
Tral·larà, lalà, tral·larà, lalà
tral·larà, lalà, pam!

Les noies de Cam(b)rodon   són fresques i regalades;
tres o quatre que n'hi han,   les unes més que les altres.
Mentre estaven espigolant,   (i)a els hi conten les manades;
la una diu que en té nou,   l'altra les hi han robades.
A detràs d'un ga(r)ba(i)ó   a plorar se n'és anada,
que el seu galant ho ha sentit:   -De què esteu tan enujada?
No en teniu que plorar,   ja us seran tornades.

I al obrir-ne la porta 
de pal a pal,
d'aquesta feta
algú hi prendrà mal.
En el pla de l'escala
feren l'assaig,
en el pla de la hiera (?)
morí el gavatx.

Io el cos us el entrego
i dono l'ànima a Déu.