Cançons
Traïda pel galant
Si n'hi han tres ninetes, tres ninetes (a)b un jardí;
totes canten i s’alegren, la més gran res no en vol dir.
-Io no en canto ni m’alegro, el meu cor sempre està trist
per un jove de muntanya que l'amor me n'ha traït.
La primera referència que tenim d'aquesta balada és dintre el volum I de "Cansons de la terra" (1866) de Pelagi Briz, recollida amb el nom de "María". Més tard, l'any 1882, Milà i Fontanals l'aplega al "Romancerillo catalan" amb el títol "La jóven y el rei moro".
Dintre l'Obra del Cançoner Popular la trobem recollida en diverses ocasions amb títols com "La donzella seduïda pel fill del rei" o "Les tres ninetes".
La Francisca Busquets, pagesa – guardava les vaques – i mestressa de casa, va viure la seva infantesa a diferents cases de pagès de Sant Hilari: a la Gavarra fins als 8 anys, després a la Burgada i, quan es va casar, a Pigot (terme municipal d'Arbúcies). Als anys 70 va anar a viure altre cop a Sant Hilari.
