Son, son, son,
vine, vine, vine;
son, son, son,
vine que tinc son.

Si la son m'agafa,
sota la flassada,
si la son me ve,
jo m'hi (a)dormiré.

El(s) tres reis de l'Orient
caminaven nit i dia
seguint l'estrella del dia
per poguer adorar a Déu.

Vo(l)s venir tu, rabadà?
vo(l)s venir tu, rabadà?
Que a Be(t)lem h(a)urem d'anar,
que a Be(t)lem h(a)urem d'anar.

Adéu-siau, n'hin deia la Pepeta,
adéu-siau, adéu per sempre, adéu!

- Per què en plores, Pepa?
N'hin diu (el) seu galant.
- En ploro pels meus pares
perquè quan ho sab(e)ran
en buscaran la Pepa
(i) enlloc del món,
del món la trobaran.

-Adiós España, dijo un soldado
al despedirse de su nación.
-Adiós mis padres, adiós mi hermano,
adiós la Amelia del corazón,
del corazón.

A los tres meses que en Ceuta estaba,   una gran carta él recibió:
era la Amelia que le escribía,   y le decía que se casó.
Pobre soldado, qué triste estaba,   cayó en el suelo se desmayó;
una morena que cerca estaba   todas sus penas le consoló.
-No tengo padre, ni tengo madre,   tengo familia ni tengo amor,
si tú me quieres, morita mía,   nos casaremos pronto los dos.
Y a los seis meses de ser casados,   otra gran carta él recibió:
era la Amelia que le escribía,   y le decía que se enviudó.
-Tú bien viudita, yo bien casado,   a mi morita no dejo no;
si tengo suerte, y a España vuelvo,   a mi morita me llevo yo.

Veniu, veniu, veniu,
acosteu-se al sagrari;
si a vostre cor obriu
entraré io a posar-hi.

Les colometes volen
volen al colomar;
les colometes volen
volen al colomar.

Do-me la mà d'aquí estant, 
tota soleta vindré
i assentadeta en el carro
al teu costat m'estaré.

Un burro se la mirava,
la contemplava amb aquells ullets.
Les cames li deien "vés-hi"
i el cor li feia clic i clec.
 

Si vols sopar, no te'n vagis,
sardina en tinc apunt,
escarbats amb tomata
i per postres un burro rostit.

Vatu(g)a redéu, si tant m'emprenyeu,
us tanco la porta, us tanco la porta;
vatu(g)a redéu, si tant m'emprenyeu
us tanco la porta i mai més no entrareu.

Si el rei en vol corona,
corona li'n darem;
que en vingui a Barcelona
i el coll li tallarem.

Vatu(g)a redéu, si tant m'emprenyeu,
us tanco la porta, us tanco la porta;
vatu(g)a redéu, si tant m'emprenyeu
us tanco la porta i mai més no entrareu.

De les tripes de la reina
en farem un gran convit,
cridarem "visca la república",
ara que estem ben guarnits.

Vatu(g)a redéu, si tant m'emprenyeu,
us tanco la porta, us tanco la porta;
vatu(g)a redéu, si tant m'emprenyeu
us tanco la porta i mai més no entrareu.

Un burro en porta carga
no el carregueu pas massa;
un burro tan valent
porta carga i no se'n sent.

Vatu(g)a redéu, si tant m'emprenyeu,
us tanco la porta, us tanco la porta;
vatu(g)a redéu, si tant m'emprenyeu
us tanco la porta i mai més no entrareu.

Tireu confits,
que són podrits;
tireu vellanes,
que són corcades.
Si no en voleu tirar,
el nen es morirà.

Tió, tió,
caga torró,
del naixement
de Nostro Senyor.

Si no cagues,
et donaré
un cop de bastó.

El castell del(s) Batllaires   els moros me l'han pres.
No me l'han pres per riquesa,   ni tampoc per diners;
me l'han pres per una dama,   filla del rei francès.
La dama es posa mala,   no saben quin mal és.
Condes la van a veure,   condes i cavallers;
també la seva mare,   com si res no hi sabés.
-Filla, la meva filla,   quin mal en serà aquest?
-Mare, la meva mare,   vós bé prou ho sabeu.
Set castells tinc dins França,   tots són en contra meu;
un el donaré als pobres,   l'altre al meu germà meu.