Observacions:

És una de les moltes variants de la cantarella que es canten arreu de Catalunya per fer cagar el tió. Pel que hem trobat a la premsa antiga, sembla ser una tradició més aviat rural, que es va anar escampant arreu.

N'hi ha recollides diverses, des de més simples a més complexes i barrejades amb altres cantarelles populars. Aquí n'incloem algunes:

- 23/02/1890. La comarca del Noya (Sant Sadurní d'Anoia).
- 05/01/1895. Lo Geronés (Girona). Hi llegim: "Però los barcelonins no fan lo que fem nosaltres á la provincia de Gerona: no fan cagar lo tió".
- 25/12/1895. La Lealtad (Sant Feliu de Guíxols).
- 20/12/1900. Catalunya Artística (Barcelona). Article sobre tradicions a Sitges i al Vallès.
- 24/12/1905. Font Nova (Camprodon).
- 31/07/1906. El Cim d'Estela (Berga). Sobre una masia de Les Planes.
- 25/12/1909. El Puigmal (Ripoll).
- 29/12/1912. Baix-Empordà (Palafrugell).

En Joan, sastre de professió, va ser el segon president del via crucis de Sant Hilari, a mitjans s. XX. Va dissenyar els vestits dels "armats" aprofitant la tela que van abandonar de les cortines de l'hospital militar de la Font Picant. Sense coneixements de solfeig, va ser el fundador del cor Nois Alegres l'any 1946.