Sóc un curandero
que em coneix tothom,
i pels meus remeis i cures
m'he fet un renom.

Tinc una carrera
sense haver estudiat,
en qual em permet que visqui
en com(a)ditat.

Si (...) més miracles,
a la Verge de la Lourdes,
i les paguen a bon preu
i els que no es farten i es purguen.

Tral·larà, larà, laral·la,
tral·larà, larà, larà.
Tral·larà, larà, laral·la,
tral·larà, larà, larà. Pam!

(...)
I alguna orella enfonsada,
i el (...) del pit.

Curo la migranya,
pus i polls i grans,
llúpies i floroncos,
floroncos i bria(ns).

Per curar-ne el mal de ventre,
tan si és crònic com novel(l),
no hi ha com fulles de bleda
i agafades al clatell, sí!

Tararà, rarà, rarapa,
tararà, rarà, rarà.
Tararà, rarà, raramta,
tararà, rarà, ralà. Pam!

Ara perquè vegin 
si sóc bon xicot
vaig a fer-li una recepta 
per cobrar el singlut.

Agafeu un rave
que en sigui ben gros,
i ben untat de petroli
poseu-se'l pel cos.

Tral·larà, larà, laral·la,
tral·larà, larà, larà.
Tral·larà, larà, laral·la,
tral·larà, larà, larà. Pam!

El quarto de rebre
el tinc molt ben parat,
(...) i Santcristos
n'hi tinc un braçat.

Pots, engüents i herbes
xarops a (...),
un armari ple de llibres
i en sé llegir.

(...)
caps de mort per fer la por,
una llàntia sempre encesa
i unes banyes de moltó, sí!

Tral·larà, larà, laral·la,
tral·larà, larà, larà.
Tral·larà, larà, laral·la,
tral·larà, larà, larà. Pam!

I tot i sent mestre,
jo no em puc curar;
com acepto alguna cosa 
que em fa gemegar.

Salto a Barcelona
i a gastar-me un (...),
trio(c) el metge que em sembla
més pelat del cap.

       -Voilà.-

Sóc un pobre marxant
que pel món vaig voltant
amb el fardo a l'esquena,
i amb el fardo a l'esquena.

I anant de cara al vent
i anant molt malament
amb la bossa gens plena,
i amb la bossa gens plena.

Cridant, cridant:
–Apa, dones, el marxant,
que tot ho venc, sí, pagant, sí, pagant,
cridant marxant, marxant!

Venc mitges i mitjons,
transilles (?) i botons,
troques de fil i betes,
troques de fil i betes.

Mitjons i calçotets,
també (?),
larà, larà, laral·la,
larà, larà, laral·là.

I unes mitges venc
una noia comprenc,
com té les pantorrilles,
com té les pantorrilles.

Com que no són gens fluix (?),
(...)
me s'alcen les patilles,
me s'alcen les patilles.

Cridant, cridant:
–Apa, dones, el marxant,
que tot ho venc, sí, pagant, sí, pagant,
cridant marxant, marxant!

Una noia del Bruc,
filla d'un geperut,
té cabells fins i rossos,
té cabells fins i rossos.

L'altre dia passant
me'n va cridar: –Marxant!
Si porteu botons grossos,
si porteu botons grossos.

Que sí, que sí, de seguida li'n vaig dir,
i allà a la cuina em va fer entrar, va fer entrar,
i allà el(s) botons li vaig ensenyar.

Per (en)gornir els vestit(s),
trobo que són petits,
me'n va dir aquella mossa,
me'n va dir aquella mossa.

I jo, sens cavil·lar,
uns li vaig ensenyar,
que els tinc dintre una bossa,
que els tinc dintre una bossa.

I llavons, i llavons,
la noia es va sufocar
me'n va dir: –Tinc divuit anys, divuit anys,
no havia vist uns botons tan estranys.

L'ofici del marxant,
per deixa(r)-l(o) estic pensant
perquè és massa ra(t)í(qu)ic,
perquè és massa ra(t)í(qu)ic.

Com que en xerro molt bé
i sóc molt mentider,
me'n vu(i) passar a polític,
me'n vu(i) passar a polític.

Cridant, cridant:
–Apa, dones, el marxant,
que tot ho venc, sí, pagant, sí, pagant,
cridant marxant, marxant! 

Filla n’és d’un carnisser,   filla de molt bona casa,
i la deixen nar al sarau,   al sarau de la patacada.
Tots els soldats del cuartel   van a veure com lo balla;
el capità de tots ells   amb el bastó l’ha tustada.
-Endarrera, Marió,   que el dimoni t’ha temptada,
i no te(ns) la culpa tu,   que la té ton pare i mare;
te’n (ha)guessin ben corregit,   no te’n (ha)guessin dat brida llarga.
La se(u) mare ho va sentir:   -Marieta, passa a casa.
-Passeu a davant vós, mare,   que ja tinc qui m’acompanya;
tres fadrinets del Masnou   de la primera volada.
L’un me’n renta els peus,   l’atre me’n renta la cara,
i el més petit de tots,   les joies me n’ha posada.

I um lailà,
ole, ole, ole,
quin pimpollo
que n’hi ha.

       -Ja no en sé pas més...-

Sol ser a totes les festes 
el meu divertiment,
d'anar a beure aiga fresca, 
com feia molta gent.

Un dia varen veure 
que ens fèiem un petó,
i alguna mala llenga 
va treure'n la cançó:

Baixant de la font del gat,
una noia i una noia,
baixant de la font del gat,
una noia i un soldat.

Pregunteu-li com se'n diu,
Marieta, Marieta,
pregunteu-li com se'n diu,
Marieta de l’ull viu.

Jo sóc la criticada Marieta,
que en retreu aquell cant de picardia,
si jo no hi (ha)gués anat 
amb el mateix soldat, 
jo encara hi tornaria 
i en a la font del gat.

Si jo no hi (ha)gués anat  
amb el mateix soldat, 
jo encara hi tornaria 
i en a la font del gat.

El nen és petit,
n'és mig endormit,
la mare, se'l mira.
No el deixa mai sol,
i junts al bersol,
joiosa sospira.

I vetllant el seu somni i amor
ella canta, ditxosa i tranquil·la:
-El meu fill n'és un món i un tresor.
I li don(a) tot cantant-li amorosa.

-Fes nona, reiet,
fes nona, fill meu,
que ets un angelet
que m'ha enviat Déu.
Li beso la cara,
i ell besa lo front.
Petons de una mare,
lo més gran del món.

El nin ja n'és gran,
la mare, plorant
li diu cada dia:
-No surtis de nits,
i fuig del borgit,
treballa i estudia.

I tapant-li els defectes que té,
l'aconsella amb carinyo, i el guia
pel camí del treball i del bé,
que és lo que ella desitja i ansia.

-Perdona'm fill meu,
prò jo te haig de dir,
que el meu cor et veu
per molt mal camí.
Qui mal te aconsella
deu ser algun ningú,
fes cas d'una vella
que sols viu per tu.

Al vici perdut,
ja no té salut,
ni aquella dona
l'aprecia ni el vol;
malalt i tot sol,
tothom l'abandona.

I quan tot(s) lo desprecien i em veu
molt amunt de dalt molt precipici,
una mare li crida: -Fill meu,
vine aquí al meu costat, fuig del vici.

Veient-te perdut,
de tots despreciat,
per què no has vingut 
i aquí al meu costat?
Li beso la cara,
li besa el front;
te queda una mare,
lo més gran del món.

Si en voleu tirar les cartes
sens que us costi cap diner,
tot cantant aquestes cobles
us diré com ho heu de fer.

Barregeu bé el joc de cartes
i aguanteu l'esquena fort
i gireu la vista enlaire,
no poseu a sobre el cor.

En una taula 
les col·loqueu,
i aneu girant-le(s)
formant una creu.

La que fa dotze 
no fallarà,
si en serà el planeta (?)
que la sort el marcarà, sí!

Si la carta que fa dotze
en cabat es posa sus (?)
tindràs un promès caloyo,
(?)

Si és el rei o la sota d'oros
traparàs un bon partit,
i més pebrot que cap toro
tindràs sempre el teu marit.

Si és l'as de bastos,
llenya reb(e)ràs,
i si és l'as d'oro(s),
molt t'hi casaràs.

El rei de copes
senyala vi,
que en tindràs un borratxo
que no po(d)ràs mantenir.

Si de cas surt l'as d'espasa
t(e)ndràs per nòvio un pillet,
si de cas en surt la sota,
traparàs un senyoret.

Si ve la sota de copa
traparàs un mariner,
que et mantindrà de pa i aiga
però no et darà cap diner.

El nou d'espases
vol dir nou fills,
el vuit misèria,
i el set molt (?).

El quatre d'oros
ja ho diu ben clar;
que si el pa escasseja
ell només voldrà papar.

Se sap un cas molt maco
i un xic llarg de contar,
però si atenció et poses
(?) tinc d'explicar.

Se tracta de una noia
que ha tingut set gosset(s),
li han vingut de l'Havana
amb un dels seus cosinets.

Me diu aquesta noia
que un d'aquest(s) gossets
coneix en el seu pare
i el seu avi també.

Mireu qué curiosidad,
veure coses tan boniques,
mireu qué curiosidad,
de l'Havana n'ha arribat.

Hasta diuen que han vingut
molt xerraires, molt xerraires,
hasta en diuen que han vingut
amb un lloro, lloro mut.

No el deixeu d'explicar lo de la noia
que alegria més gran que té (?)

Per(ò) diuen que és capaç
per tenir més gossets,
anar-se'n a l'Havana
compra(r)-n(e) de petitets.

Un pagès venia faves
l'altre dia en el mercat,
i les dones li compraven
per la bona calitat.

(A) hi va anar una potinera,
ja li tira un panerot.
I el pagès digué:
-Recristo, la fava m'has fet malbé.

Plega-la, plega-la, plega-la,
plega-la, plega la fava.
Que si me les trepitgen
ningú la voldrà comprar-la,
que si me les trepitgen
ningú la voldrà comprar-la.  

Fills de la terra catalana,
abans morir que ser esclaus.
Sona ja l'alarmant campana,
morin ja els opres(s)o(n)s malvats,
morin ja els opres(s)o(n)s malvats!
 
De tant indigne i vas(s)allatge
Vol enjunyir-nos bandos astuts:
Malhaja el poble si un(s) minuts
de tant indigne i vas(s)allatge.

A l'arma, ciutadans, 
a l'arma, a l'arma!
Alcem lo somatent,
a l'arma, a l'arma!

Lairà, lairà, lairaré,
lairà, lairai, lailà.
Laralal·là, larailal·là,
Laral·la-lara-lalailà.

Un senyor diputat
amb els toros aficionat
se li va calar foc
i ell no se'n (ha)via adonat.

L'endemà (al) dematí 
sense pensar res del món,
va veure que n'hi sortien
dues banyes en el front.

Va cridar la seva dona
el senyor tot assustat.
-  Ai noia, que em torno toro
amb dues banyes al cap.

I ella li diu tan fresqueta:
- Això passa a tot arreu,
d'homes que en porten banyes
i se les tapen i ningú els hi veu.