La rosada

Nom de l'informant: Joan Bertran

Data i lloc de naixement: 18/04/1903

Municipi de residència: Garrigàs

Lletra:

Filla n’és d’un carnisser,   filla de molt bona casa,
i la deixen nar al sarau,   al sarau de la patacada.
Tots els soldats del cuartel   van a veure com lo balla;
el capità de tots ells   amb el bastó l’ha tustada.
-Endarrera, Marió,   que el dimoni t’ha temptada,
i no te(ns) la culpa tu,   que la té ton pare i mare;
te’n (ha)guessin ben corregit,   no te’n (ha)guessin dat brida llarga.
La se(u) mare ho va sentir:   -Marieta, passa a casa.
-Passeu a davant vós, mare,   que ja tinc qui m’acompanya;
tres fadrinets del Masnou   de la primera volada.
L’un me’n renta els peus,   l’atre me’n renta la cara,
i el més petit de tots,   les joies me n’ha posada.

I um lailà,
ole, ole, ole,
quin pimpollo
que n’hi ha.

-Ja no en sé pas més...-

Observacions:

La primera referència que hem trobat d'aquesta balada és al volum V de "Cansons de la terra", de Francesc Pelagi Briz (1877), amb el mateix títol que presentem. Més tard la recull Milà i Fontanals al seu "Romancerillo Catalán" (1882), amb el títol de "La niña de San Andrés".

També va ser recollida dintre l'Anuari de l'Associació d'Excursions Catalana 1882 (publicat l'any 1883), on en l' "Aplech de cansons populars catalanas" Cels Gomis la titulava "Caterina". L'any 1931, Sara Llorens la recollia al Cançoner de Pineda amb el mateix nom que presentem. També apareix en algunes ocasions dins l'Obra del Cançoner Popular, com per exemple amb el títol "Minyona d'Igualada", aplegada l'any 1934 a Molló (Ripollès).

Més tard, també la recopila Artur Blasco dintre "A Peu pels camins dels Cançoner", per un cantador de Maià de Montcal (Garrotxa) l'any 1988.

En Joan residia a Arenys d'Empordà (Garrigàs).

Partitura:

La rosada - Partitura completa.pdf

Enregistrament realitzat per Àngel Daban, a finals dels anys 70. La fotografia ha estat cedida per Quima Bisbe, familiar del cantador.