Lletra:

Sóc un pobre marxant
que pel món vaig voltant
amb el fardo a l'esquena,
i amb el fardo a l'esquena.

I anant de cara al vent
i anant molt malament
amb la bossa gens plena,
i amb la bossa gens plena.

Cridant, cridant:
–Apa, dones, el marxant,
que tot ho venc, sí, pagant, sí, pagant,
cridant marxant, marxant!

Venc mitges i mitjons,
transilles (?) i botons,
troques de fil i betes,
troques de fil i betes.

Mitjons i calçotets,
també (?),
larà, larà, laral·la,
larà, larà, laral·là.

I unes mitges venc
una noia comprenc,
com té les pantorrilles,
com té les pantorrilles.

Com que no són gens fluix (?),
(...)
me s'alcen les patilles,
me s'alcen les patilles.

Cridant, cridant:
–Apa, dones, el marxant,
que tot ho venc, sí, pagant, sí, pagant,
cridant marxant, marxant!

Una noia del Bruc,
filla d'un geperut,
té cabells fins i rossos,
té cabells fins i rossos.

L'altre dia passant
me'n va cridar: –Marxant!
Si porteu botons grossos,
si porteu botons grossos.

Que sí, que sí, de seguida li'n vaig dir,
i allà a la cuina em va fer entrar, va fer entrar,
i allà el(s) botons li vaig ensenyar.

Per (en)gornir els vestit(s),
trobo que són petits,
me'n va dir aquella mossa,
me'n va dir aquella mossa.

I jo, sens cavil·lar,
uns li vaig ensenyar,
que els tinc dintre una bossa,
que els tinc dintre una bossa.

I llavons, i llavons,
la noia es va sufocar
me'n va dir: –Tinc divuit anys, divuit anys,
no havia vist uns botons tan estranys.

L'ofici del marxant,
per deixa(r)-l(o) estic pensant
perquè és massa ra(t)í(qu)ic,
perquè és massa ra(t)í(qu)ic.

Com que en xerro molt bé
i sóc molt mentider,
me'n vu(i) passar a polític,
me'n vu(i) passar a polític.

Cridant, cridant:
–Apa, dones, el marxant,
que tot ho venc, sí, pagant, sí, pagant,
cridant marxant, marxant!