Les muntanyes de Montserrat
són altes i punxegude(s);
la Maria renta els plats
i en Pepet li'n fa postures.

Sereno de la nit,
ara que la gent reposen,
no en reposen els meus ulls,
que en volen dormir i no poden,
que en volen dormir i no poden.

Nit i dia estic pensant   amb la vostra amor, minyones.
Un dia vaig sapiguer   que era a l'horta tota sola,
que en regava el seu jardí,   roserets i d'altres flores.
-Déu vos guard, dolcet amor,   me'n voldries dar una rosa?
-Més valdria, jovenet,   que en parléssim d'altres coses.
Del que n'hem dit i pensat   que en prenguéss(e)m matrimoni.
-No en pot ser, dolcet amor,   no en faríem bon negoci.
Jo ja sé de què tu has dit,   que no n'era molt bon jove;
no et penséss(e)s tu tampoc ser   del món la més ditxosa.
La ventura que tu tens   que la roba bé se't posa;
que si'n cas no et fos això,   tu del món fores l'escòria.
Ai, noies que festegeu,   caseu-(se) quan us demanin,
que quan us voldreu casar   els fadrins us faran vores;
que a les flors que no hi ha mel,   les abelles no hi adoren.

Tu estàs al llit acotxada,
io m'estic morint de fred
amb les mans la guitarra,
(a)rrecerat a la paret.

Sempre me'n dieu a dir
que veniu i mai veniu,
i ara em doneu a comprendre
el poc amor que em teniu.

No em vinguis amb (xinguingues),
ni amb palla de fesols,
ni amb guixes mal (a)cabades,
diga'm si em vols o no em vols.

El cancan de Barcelona
i el cancan de Perpinyà;
val més una nena maca,
que cent duros a la mà.

(Ai)xeca, (ai)xeca, (ai)xeca la cama, 
(ai)xeca, (ai)xeca, (ai)xeca-la bé
que el dissabte serà festa
i el diumenge també.

Els cigarros de deu
porten gran compromís,
perquè s'han apujat
a deu cèntims i mig.
I si això dura molt
no ho podrem pas resistir,
perquè el paquet de tretze
el tindrem que mig partir (?).

Ai, pobres fumadors,
que no tinguem calers,
tindrem que arreplegar
colilles als carrers.
I si algun vergonyós,
tindrà que anar amb un raconet
amb una pipa llarga
a fumar fulles de cep.

L'altre dia en un cigarro
mai direu què hi vaig trobar,
una pota de gallina
i el barret d'un capellà,
els trastos d'una farmàcia,
el fanal d'un vigilant
i una cosa que semblava
la trompa d'un elefant. 

Zum, zum, 
zum-zum-zum-zum,
zum, zum, 
zum, la Ciseta;
zum, zum, 
zum-zum-zum-zum,
la Ciseta li fa llum. 

Zum, zum, 
zum, la Ciseta,
zum, zum, 
zum fa la llum;
zum, zum, 
zum, la Ciseta,
zum-zum-zum-zum,
ens fa llum.

Quan les vaques vagin tortes
i els vedells vulguin mamar,
diu que hi h(a)urà neu a muntanya,
pluja al pla o vent al prat.

El govern d'Espanya
diu que té raó
d'apujar el tabaco
i la contribució;
ha vist que fumaven
tan petits com grans
d'apujar el tabaco
faran 'quants cent rals.

Els cigarros de deu
porten gran compromís
perquè els han apujat
de dos cèntims i mig.
I si això va durant molt
no ho porem pas resistir (?),
pel cèntim que fa tretze
l'haurem de mig partir.

Ai, pobres fumadors,
els que no teniu calers,
haureu d'anar a replegar
les burilles pel(s) carrers.
Si n'hi ha algun de vergonyós,
es posi amb un raconet
amb una pipa grossa
fumant fulles de cep.

Prop de una costa llevantina
allà en terres de l'Empordà,
a hi ha una petita masia
a la voreta del mar.
Allà hi nien les orenetes
manyagoies amb ses fillets,
donant exemples de ternura
com s'estimen els aucellets.

- Ara, per fer el baix aquí, penso que l'he agafat massa baix-

A defora del mas tot són amors,
més dintre la masia tot són plors i gran(s) dolors;
de una hermosa pageseta - que va fugir per sempre-,
els vellets desconsolats -detesten a bada-,
contemplant el mantell de la mar.

Era una hermosa nineta
que els seus pares vol deixar
perquè lliure en vol ser
com els aucells.

Pam, pampam...

Quasi traspuntava l'alba
un dia de abril, traspuntava l'alba.
I era quan les orenetes
fugien del niu i una donzelleta
del seu niu fugia per a sempre,
per a sempre més, per a sempre més,
per a sem….

Tu desitges esser lliure,
tu lliure en seràs,
com les aurenetes;
però del niu del(s) teus pares
te'n recordaràs,
com les orenetes.

Filla esgarriada, filla pròdiga.
Tral·larà, lalà, tral·larà, lalà
tral·larà, lalà!!!