Cançons
El compromís revocat
Sereno de la nit,
ara que la gent reposen,
no en reposen els meus ulls,
que en volen dormir i no poden,
que en volen dormir i no poden.
Nit i dia estic pensant amb la vostra amor, minyones.
Un dia vaig sapiguer que era a l'horta tota sola,
que en regava el seu jardí, roserets i d'altres flores.
-Déu vos guard, dolcet amor, me'n voldries dar una rosa?
-Més valdria, jovenet, que en parléssim d'altres coses.
Del que n'hem dit i pensat que en prenguéss(e)m matrimoni.
-No en pot ser, dolcet amor, no en faríem bon negoci.
Jo ja sé de què tu has dit, que no n'era molt bon jove;
no et penséss(e)s tu tampoc ser del món la més ditxosa.
La ventura que tu tens que la roba bé se't posa;
que si'n cas no et fos això, tu del món fores l'escòria.
Ai, noies que festegeu, caseu-(se) quan us demanin,
que quan us voldreu casar els fadrins us faran vores;
que a les flors que no hi ha mel, les abelles no hi adoren.
Hem trobat diverses variants d'aquesta balada, recollida amb diversos títols, molt sovint com a "Ara ve lo mes de maig". La primera referència està publicada per Milà i Fontanals dintre el "Romancerillo catalán" (1882) amb el títol de "Constancia".
També la recull Adolf Carrera al cançoner "Segona sèrie de cançons populars catalanes" (1909) amb el títol "La Sirena".
Més tard, també la trobem aplegada dintre l'Obra del Cançoner Popular amb el títol "Ara ve lo mes de maig". En tenim un parell d'exemples aplegats a Setcases (Ripollès) l'any 1933.
En Cinto Solanellas va ser pastor, un bon coneixedor del territori i un gran interessat pel patrimoni arquitectònic i les dites i cançons populars. D'ell en surten algunes de les cançons que van populartizar a finals dels 60 el Grup de Folk, de la mà de Pau Riba i Jordi Pujol. Tot i que va néixer a Berga, va viure a Peguera, Puigcerdà, Balsareny, a Mas Saiols (Serra de Finestres), Sant Pere de Rodes (d'on també en va ser el guarda durant 13 anys) i finalment a Vilajuïga. Aquesta gravació està feta durant o just després de l'etapa a la Serra de Finestres i abans d'anar cap a Sant Pere de Rodes. És al Mas Roure del senyor Ferrussola, que tenia arrendat.
