Lletra:

Prop de una costa llevantina
allà en terres de l'Empordà,
a hi ha una petita masia
a la voreta del mar.
Allà hi nien les orenetes
manyagoies amb ses fillets,
donant exemples de ternura
com s'estimen els aucellets.

- Ara, per fer el baix aquí, penso que l'he agafat massa baix-

A defora del mas tot són amors,
més dintre la masia tot són plors i gran(s) dolors;
de una hermosa pageseta - que va fugir per sempre-,
els vellets desconsolats -detesten a bada-,
contemplant el mantell de la mar.

Era una hermosa nineta
que els seus pares vol deixar
perquè lliure en vol ser
com els aucells.

Pam, pampam...

Quasi traspuntava l'alba
un dia de abril, traspuntava l'alba.
I era quan les orenetes
fugien del niu i una donzelleta
del seu niu fugia per a sempre,
per a sempre més, per a sempre més,
per a sem….

Tu desitges esser lliure,
tu lliure en seràs,
com les aurenetes;
però del niu del(s) teus pares
te'n recordaràs,
com les orenetes.

Filla esgarriada, filla pròdiga.
Tral·larà, lalà, tral·larà, lalà
tral·larà, lalà!!!