signatura_PNC2022.jpg

El ball de la maniera

Nom de l'informant: Maria Teresa Ferrer i Batllori

Data i lloc de naixement: 19/02/1928 (L'Armentera)

Municipi de residència: Pontós

On, com i de qui la va aprendre: De la seva sogra, que ho cantava a la mainada de Pontós.

Lletra:

El cancan de Barcelona
i el cancan de Perpinyà;
val més una nena maca,
que cent duros a la mà.

(Ai)xeca, (ai)xeca, (ai)xeca la cama, 
(ai)xeca, (ai)xeca, (ai)xeca-la bé
que el dissabte serà festa
i el diumenge també.

Observacions:

Es tracta d'una estrofa de la cançó-ball coneguda com a "ball de la maniera". Joan Amades explica que la cançó és una variant del ballet "La francesa" o "La franceseta" i que a la Garrotxa havia estat ballet típic de molí. De fet, meunière en francès és "molinera".

La versió de la cançó més coneguda és la que va repopularitzar el grup Ara va de bo l'any 1972, al disc "Cavallet de cartró":

És el ball de la maniera,
pel davant i pel darrere;
és el ball de la maniera,
pel darrere i pel davant.
Estira, estira, estira la cama,
arronsa, arronsa, arronsa el peu.

També va ser recollida a Beget durant els anys 1976-1977 per Amadeu Rosell i Jaume Arnella i publicat posteriorment a Les Cançons de Beget:

La ficié de la Meniera,
quin deu ser de barricà,
por el fin se ve la jamba
quan comença la polcà.

Noia, noia, tira la cama,
noia, noia, tira el peu;
tira, tira, tira la jamba,
cama i cuixa i tot arreu.

Entrevista realitzada per Barbara Van Hoestenberghe, l'any 2014.