El Centre Cultural Sala Galà és un equipament polivalent que gestiona la programació d’activitats culturals i acull iniciatives diverses. És un punt de reunió per a totes les persones interessades en l’art, la música i les lletres. Aquesta instal·lació agrupa la Biblioteca, l’Escola municipal de Música i l’Escola municipal d’Art del municipi. També disposa d’un auditori on s’hi fan diferents xerrades i actes culturals. El Centre Cultural Sala Galà ha viscut tres etapes diferents: el 1910 Narcís Abellí i Dalmau, flequer de Cassà de la Selva, va adquirir 3 solars del carrer de la Mel i del carrer del Molí per construir-hi una sala de ball. El 1963, Secundina Abellí i Bota, propietària de la finca, la ven a Tomàs Grau i Balmaña. El 1969 l’edifici es converteix en una discoteca (Sir Thoma’s). L’any 1998 l’Ajuntament de Cassà adquireix l’edifici per convertir-lo en el Centre Cultural Sala Galà.

La Biblioteca de Cassà és un centre públic i gratuït que ofereix formació permanent i facilita al conjunt de la societat l'accés a la cultura, la informació, l'educació, el coneixement i l'oci, mitjançant l'ús de materials tradicionals i la tecnologia moderna. La Biblioteca va inaugurar-se per primera vegada el 4 de juny del 1955. En aquell moment es trobava al carrer de la Mel, 12 i formava part de la xarxa de biblioteques de Fundació ‘La Caixa’. Posteriorment, el juny del 1981 es va traslladar al número 15 del mateix carrer. El gener d’aquest mateix any, l’Ajuntament va comprar la Sala Galà, antiga sala de ball amb façana eclèctica i, posteriorment, discoteca coneguda com a Sir Thomas, amb la previsió d’ubicar-hi un centre de serveis. Des del 12 de maig del 2003 la Biblioteca Municipal de Cassà de la Selva forma part, juntament amb l’Escola municipal de Música i l’Escola d’Art, del Centre Cultural Sala Galà.

L'any 1892 es va construir el Círculo Recreativo que tenia un característic cafè. L'any 1897 l'edifici es va ampliar i es va construir a la part posterior un teatre, actualment rehabilitat, i un saló de ball que van ser molt populars. L'any 1912 va passar a ser la seu del Centro de la Unión Republicana, societat que va reformar l'edifici un any més tard. El Centro va ser escenari de nombroses activitats polítiques però, sobretot, un espai d'esbarjo popular fins a l'esclat de la Guerra Civil. L'any 1942 va donar cabuda al Círculo Recreativo, societat que ha arribat fins als nostres dies.

La Sala Centre Recreatiu de Cassà és un equipament cultural inaugurat el juny del 2014 on s'ofereix una programació estable d’actuacions i activitats culturals diverses. Modalitats artístiques per a tots els públics, en un equipament situat el bell mig el poble, en un espai tan emblemàtic com és el Bar Centre Recreatiu, que acull l’entrada a l’equipament.

Can Trinxeria és un espai que acull una multiplicitat d’actes culturals. Es tracta d’un edifici de l’any 1897, neomedieval. L’arquitecte va ser Josep Balet i Duran. Aquest casal va allotjar els descendents de la família Trincheria - Guïtó - Llach, un dels membres de la qual, Marçal de Trincheria, va tenir una gran rellevància en la promoció i la difusió del món del suro. Durant la Guerra Civil, a partir de l’any 1938, s’hi va instal·lar el comandament dels pilots de l’aeròdrom de Cassà. Acabada la Guerra la família Trincheria va tornar a residir a la casa fins a finals dels anys vuitanta. L’immoble va passar a ser de titularitat municipal l’any 2000 i seguidament se’n va rehabilitar la façana, la coberta, el molí i, posteriorment, l’interior, amb la recuperació de les pintures. L’edifici es va inaugurar el 2011.

A l'hostal de la Corda,
xiribic, xiribic, me'n fot,
a l'hostal de la Corda,
xiribic, xiribic, me'n fot,
bomba va!
I a l'hostal de la Corda,
hi v(e)m anar a sopar.
Oh, iaià, oh, iaià,
hi v(e)m anar a sopar.

Preguntem a l’hostalera   què n'hi haurà per sopar.
-Hi hauran carlins amb ceba,   i Savalls amb bacallà.
Arribaren els carlins,   i allà s'hi van b(a)rallar;
a la primera descarga,   alguns en van matar.
La segona descarga,   alguns en van quedar.
Arribaren Randellaires,   i la pau hi van posar;
i a l'hostal de la Corda,   la història es va acabar.

Des de Roses a l'empalme,
des de Figueres (a) Sant Pol,
sóc la millor sardanista,
tant si vol com si no vol.

El meu nom per tot ressona
per gemosa i per ballar,
per la vila més ufana
i al(s) masos de l'Empordà.

Sóc filla de bona mare,
sóc noia enamorada,
la comarca més gentil
de la terra catalana. 

Des de Roses a l'empalme,
des de Figueres (a) Sant Pol,
sóc la millor sardanista,
tant si vol com si no vol.

Palamós, Palamós és una vila,
és de totes la millor.
ves si (...) al dir-ho (?)
és de tothom l'admiració.

Quan el(s) barcos al port arriben
amb el seus (a)tripulants,
pugen tots a dalt de coberta
i ens (a) saluden picant de mans.

I mireu si n'és d'hermosa
la vila de Palamós,
que si un sol port hi havia
el temporal mos en va fer dos.

Por dios, por la patria y po(r) (e)l rey
lucharon nuestros padres;
por dios, por la patria y po(r) (e)l rey
lucharemos nosotros también.

Lucharemos todos juntos,
todos juntos en unión
defendiendo la bandera
de la santa tradición. 

Y si tu madre se tira 
des de arriba de un balcón,
tú también te tirarás
por seguir la tradición.

 

Tes galtes són una rosa
tes llavis clavell encarnat,
ditxós qui podrà alcançar;
Nostre Senyor t'ha creada
per fer-te morir i penar.

       -I els nois per riure deien:- 

Nostre Senyor t'ha creada
per fer-te rasclar i planar.