I a la ciutat de Granada   si n'hi ha una viuda honrada,
no en tenia sinó un fill   i aficionat a les cartes.
Se n'anara a jugar   pels cafès de les dames;
s'hi ha jugat els diners   i el rellotge que ell portava.
S'hi ha jugat les mi(tx)es,   les mi(tx)es i les sabates.
Quan seu mare el veu venir,   i amb la camisa i les calces:
-Vés-te’n, vés-te’n, lo meu fill,   se t'emportin els diables.
I al passar l'espai d'una hora,   baix la porta li picava.
-Baixi a obrir la porta, senyora,   baixi a obrir sense reparo.
I a un té el seu fill?   I a un té aquell jugaire?
-I aquí teniu el meu fill,   i aquí teniu el jugaire.
-Tra(v)eu-li aquestes cadenes   que porta en el coll lligada.
L'ingrata de la se(u) mare   li lleva els escapolaris
(…)

-I Agneta, vés a missa,   jo en faré l'esmorzar.
-Vós pare, aneu a missa,   jo en faré l'esmorzar.
Seu pare, per contemplar-la,   i a missa se'n va anar,
i a l'entornant de missa,   Agneta no trobà.
Ja pregunta a les veïnes   si l'han vista passar:
-N'hem vista passar una   i amb un gran capità.
Seu pare posa la sella al matxo   i a Barcelona se'n va.
L’entrant de Barcelona   i Agneta ja trobà:
-Agneta Rostaieta,   teu pare et ve a buscar.
-Digueu-li que se'n torni,  que jo no hi vu(ic) anar,
capità n'és bon home   i la guerra vu(ic) anar.

Girona i Barcelona,
Manresa i Puigcerdà,
Sant Privat i la Pinya,
Jo(a)nete(s) i a Vidrà.

Del Monestir a La Pobla
ho tinc molt ben pamat,
que no ho dic amb mentida,
que ho dic amb veritat.

-No n'he trobada cap
que m'agradés com tu;
si no mira i repara
si en tractoc amb ningú.

-Mare, la meva mare,
de mi dingú em fa cas.
-Filla, la meva filla,
ja vindrà que et faran.

Te'n compraré faldilla,
també un davantal blanc,
ja veuràs com (a) hi cauen
i els aucellets al ram.

-Quan tu me festejaves,
n'eres un ric pagès.
I ara que en sóc casada,
me'n dius que no en tens res.

Quan me'n sento a la taula,
no n'hi ha res per menjar.
I adéu, Maria Agneta
que em vares enganyar.

-No n'he trobada cap
que m'agradés com tu.
Sinó mira i repara
si en tractoc amb ningú.

Jeroni, si't vols casar-te
pensa bé el què vas a fer;
encarrega't de la dona
i jo em quedaré solter.

La primera nit de nuvis
jo em pensava que era un cel,
va durar set o vuit dies
aquella lluna de mel.

Jeroni arriba al vespre
ben cansat de treballar.
Trob(a) la dona que en gemega;
tot seguit torna't a alçar.

Fes-li aig(u)a de camamilla,
fes-li fregues als malucs;
quin serà el casat que em digui,
que això no és viure i morir?

Ja en veuen venir una noia
ben feta de tot arreu.
Els hi fa venir pessigolles
les soles del dit del peu.

I uns grans joves s'ho escoltaven
les delícies dels casats.
D'en baix en baix murmuraven:
-Ojalá fóssim(s) casats.

Totes aquelles delícies
bé se'ns varen acabar.
I al cap dels set o vuit dies,
bé et poguessis rebentar.

-I ai, noi, mira, no em trepitgis,
t(i)n cuidado, t(i)n cuidado.

-No tinguis por, no tinguis por!
Que el mal i l'amor, sens dubte,
sol venir-ne tot plegat.

-Ai, noi, mira, no em trepitgis,
t(i)n cuidado, t(i)n cuidado.

-No tinguis por, no tinguis por!
Que el mal i l'amor, sens dubte,
sol venir-ne tot plegat.
Sí, tot plegat!
Sí, tot plegat!

-Estigues,
mira no em toquis,
mira no em toquis,
(?)
I estigues,
mira que crido,
mira que crido i cridaré.
Quin geni tinc!

-Per l'amor de Déu!
quina (?) facis, noia,
que no et pot fer res de mal.

-Mira que crido i cridaré!

-Per l'amor de Déu (?)

-Diga-ho prompte,
sens tocar-me,
perquè ens veuen molta gent.
Diga-ho prompte,
sens tocar-me,
perquè ens veuen molta gent.
Diga-ho prompte,
que ens podrien escoltar.

-No tinguis por, no tinguis por!

-Sí, sí, diga-ho, diga-ho, diga-ho prompte,
que podrien escoltar.
Bé ho saps, com jo t'ho deia,
que el noi m'estimaria,
aquells feliços dies
que tots dos vàrem passar.
Bé ho saps, com jo t'ho deia,
que el noi m'estimaria,
aquells feliços dies
que tots dos vàrem passar.

El pardal quan s'hi acotxava,
lla el taronger, lla al taronger,
amb la fressa de les fulles
feia remor, feia remor.

Per veure si ho sentiria
la seva amor, la seva amor.
La seva amor s'està en cambra
i no en sent re, i no sent re.

Si no el mosso de la casa,
o el traginer, o el traginer.
Per la finestra més alta
li'n va parlar, li'n va parlar.

Per la finestra més baixa
li dón(a) la mà, li dón(a) la mà.
Les onze hores són tocades,
nem-se a acotxar, nem-se a acotxar.

No m'hi acotxo pas encara;
vaig de camí, vaig de camí,
a complir una prometença
a Sant Marí, a Sant Marí.

Quan a Sant Marí vaig ser-ne
vaig suplicar, vaig suplicar
que em deixés tornar a més terres
per festejar, per festejar.

Festejar-ne tres ninetes
al Serradell, al Serradell:
Mariagna, Petronilla
i Donya Isabel, i Donya Isabel.

I en passant per la riera
de Cornellà, de Cornellà.
La (traidua) de la burra
va tropessar, va tropessar.

I els veïns que ho varen veure:
-Si us heu fet mal, si us heu fet mal?
Un xic, xic però no pas gaire
en el ronyonal, al ronyonal.

La desgràcia d'un pobre home
té una filla per casar,
namorada d'un gitano
no la'n pot deso(lb)idar.

Tu que estàs tan ben (a)vesada
a cuinar amb bonics fogons,
casadeta amb un gitano
cuinaràs per sota els ponts.

-A (ne) mi què se me'n dóna,
què se me'n dóna a (ne) mi,
el meu cor sempre desitja
un gitano per marit.

Anirem mercats i fires,
tu també hi tindràs d'anar
mal calçada, mal forjada
i amb un cistell cada braç.

-A (ne) mi què se me'n dóna,
què se me'n dóna a (ne) mi,
el meu cor sempre desitja
un gitano per marit.

Tu que estàs tan ben (a)vesada
a matar un bonic porquet,
casadeta amb un gitano
mataràs un burro sec.

-A (ne) mi què se me'n dóna,
què se me'n dóna a (ne) mi,
el meu cor sempre desitja
un gitano per marit.

Tu que estàs tan ben (a)vesada
a lluir un bonics vestits,
casadeta amb un gitano
esmoriràs d'un (p)obrellits.

-A (ne) mi què se me'n dóna,
què se me'n dóna a (ne) mi,
el meu cor sempre desitja
un gitano per marit.

Tu que estàs tan ben (a)vesada
a l'istiu nar a ver(a)nejar,
casadeta amb un gitano
me'n tindràs que anar a robar.

-A (ne) mi què se me'n dóna,
què se me'n dóna a (ne) mi,
el meu cor sempre desitja
un gitano per marit.

Adéu, vila de Ripoll,   entremig de dugues aigues;
una cançó vull cantar,   no fa molt que s’és dictada.
Les ninetes d’El Maiol,   aquelles que en són galanes,
han baixat a espigolar   una fresca matinada.
Ja en ve l’hora d’esmorzar,   n’han contades les manades;
l’una diu que n’hi té nou,   l’altra diu que els hi han robades.
Pensant-se que ningú ho veu,   a plorar se n’és posada,
de darrera un ga(r)ba(i)ó,   el seu galant se la mirava.
-Què plora la d(o)lce amor?   De què estàs tan enutjada?
-D’una part en tinc raó:   m’han robades les manades.
-No plori, la d(o)lce amor,   que io li daré una garba;
si d’una no n’hi ha prou,   li posarem alguna altra.
Si d’això no n’hi ha prou,   seràs la meva estimada.
Adéu, punteta del sol,   estrella de l’alba clara,
i espineta del meu cor,   que em travesses les entranyes.

Pe l'aliment del bon vi,
s'ha venut les espardenyes.
Pe l'aliment del bon vi,
s'ha venut les espardenyes.
Ha quedat despardenyat,
si no m'han enganyat.

Les noies de Mo(i)ó
totes són tral·les,
tral·les del vi bo,
l'aigua no gaire,
tral·les del vi bo
i de l'aigua no.

Pe l'aliment del bon vi,
si s'ha venut els mitjons.
Pe l'aliment del bon vi,
si s'ha venut els mitjons.
I ha quedat desmitjonat,
despardenyat,
si no m'han enganyat.

Les noies de Mo(i)ó
totes són tral·les,
tral·les del vi bo,
l'aigua no gaire,
tral·les del vi bo
i de l'aigua no.

Pe l'aliment del bon vi,
si se n'ha venut les calces.
Pe l'aliment del bon vi,
si se n'ha venut les calces.
Ha quedat desencalçat,
desmitjonat, despardenyat,
si no m'han enganyat.

Les noies de Mo(i)ó
totes són tral·les,
tral·les del vi bo,
l'aigua no gaire,
tral·les del vi bo
i de l'aigua no.

Pe l'aliment del bon vi,
si se n'ha venut la faixa.
Pe l'aliment del bon vi,
si se n'ha venut la faixa.
Ha quedat desenfaixat,
desencalçat, desmitjonat,
despardenyat,
si no m'han enganyat.

Les noies de Mo(i)ó
totes són tral·les,
tral·les del vi bo,
l'aigua no gaire,
tral·les del vi bo
i de l'aigua no.

Pe l'aliment del bon vi,
si se n'ha venut l'armilla.
Pe l'aliment del bon vi,
si se n'ha venut l'armilla.
Ha quedat desarmillat,
desenfaixat, desencalçat,
desmitjonat, despardenyat,
si no m'han enganyat.

Les noies de Mo(i)ó
totes són tral·les,
tral·les del vi bo,
l'aigua no gaire,
tral·les del vi bo
i de l'aigua no.

Pe l'aliment del bon vi,
si se n'ha venut el gec.
Pe l'aliment del bon vi,
si se n'ha venut el gec.
I ha quedat desengecat,
desarmillat, desenfaixat,
desencalçat, desmitjonat,
despardenyat,
si no m'han enganyat.

Les noies de Mo(i)ó
totes són tral·les,
tral·les del vi bo,
l'aigua no gaire,
tral·les del vi bo
i de l'aigua no.

Pe l'aliment del bon vi,
si s'ha venut la camisa.
Pe l'aliment del bon vi,
si s'ha venut la camisa.
Ha quedat descamisat,
desengecat, desarmillat,
desenfaixat, desencalçat,
desmitjonat, despardenyat,
si no m'han enganyat.

Les noies de Mo(i)ó
totes són tral·les,
tral·les del vi bo,
l'aigua no gaire,
tral·les del vi bo
i de l'aigua no.

Pe l'aliment del bon vi,
si s'ha venut la corbata.
Pe l'aliment del bon vi,
si s'ha venut la corbata.
Ha quedat descorbatat,
descamisat, desengecat,
desarmillat, desenfaixat,
desencalçat, desmitjonat,
despardenyat,
si no m'han enganyat.

Les noies de Mo(i)ó
totes són tral·les,
tral·les del vi bo,
l'aigua no gaire,
tral·les del vi bo
i de l'aigua no.

Pe l'aliment del bon vi,
si se n'ha venut la gorra.
Pe l'aliment del bon vi,
si se n'ha venut la gorra.
Ha quedat desengorrat,
descorbatat, descamisat,
desengecat, desarmillat,
desenfaixat, desencalçat,
desmitjonat, despardenyat,
si no m'han enganyat.

Déu vos guard, mestre Joan,   gran botiga n’heu parada
de tupins valencians   i d’olles envernissades.
A (u)on teniu la muller,   que no la tingueu per casa?
-Els frares de Sant Francesc   si me l’han emmanllevada.
Quinze dies, quinze nits,   i aún no me l’han tornada;
si la tinc d’anar a buscar,   li daré una plantofada.
Mentre està en aquestes raons,   la muller puja a l’escala.
-I aquí tens una unça d’or,   els frares me l’han donada.
Què te’n feien fer, muller,   que sigu(e)s tan ben pagada?
-Me feien plegar llençols,   i algun doble de flassada.
-Si (a)ixò és veritat, muller,   torn(a)-hi una altra quinzenada.
I el burro s’estarà a casa   amb les banyes refilades;
i per no tenir raons,   la cançó és acabada.

Io que no puc dormir a la nit,
si no un xic a la matinada,
io que no puc dormir a la nit,
si no a la matinada un xic.