Lletra:

El pardal quan s'hi acotxava,
lla el taronger, lla al taronger,
amb la fressa de les fulles
feia remor, feia remor.

Per veure si ho sentiria
la seva amor, la seva amor.
La seva amor s'està en cambra
i no en sent re, i no sent re.

Si no el mosso de la casa,
o el traginer, o el traginer.
Per la finestra més alta
li'n va parlar, li'n va parlar.

Per la finestra més baixa
li dón(a) la mà, li dón(a) la mà.
Les onze hores són tocades,
nem-se a acotxar, nem-se a acotxar.

No m'hi acotxo pas encara;
vaig de camí, vaig de camí,
a complir una prometença
a Sant Marí, a Sant Marí.

Quan a Sant Marí vaig ser-ne
vaig suplicar, vaig suplicar
que em deixés tornar a més terres
per festejar, per festejar.

Festejar-ne tres ninetes
al Serradell, al Serradell:
Mariagna, Petronilla
i Donya Isabel, i Donya Isabel.

I en passant per la riera
de Cornellà, de Cornellà.
La (traidua) de la burra
va tropessar, va tropessar.

I els veïns que ho varen veure:
-Si us heu fet mal, si us heu fet mal?
Un xic, xic però no pas gaire
en el ronyonal, al ronyonal.