Anar al contingut
signatura_PNC2022.jpg

El gitano

Nom de l'informant: Antonio Pagès i Suriol  "Ton de Pla Boscàs"

Data i lloc de naixement: 1918 (Cogolls, Les Planes d'Hostoles)

Municipi de residència: Les Planes d'Hostoles

On, com i de qui la va aprendre: De quan anava a segar i tondre les ovelles en diversos pobles i comarques.

Fotografia de l'informant

Lletra:

La desgràcia d'un pobre home
té una filla per casar,
namorada d'un gitano
no la'n pot deso(lb)idar.

Tu que estàs tan ben (a)vesada
a cuinar amb bonics fogons,
casadeta amb un gitano
cuinaràs per sota els ponts.

-A (ne) mi què se me'n dóna,
què se me'n dóna a (ne) mi,
el meu cor sempre desitja
un gitano per marit.

Anirem mercats i fires,
tu també hi tindràs d'anar
mal calçada, mal forjada
i amb un cistell cada braç.

-A (ne) mi què se me'n dóna,
què se me'n dóna a (ne) mi,
el meu cor sempre desitja
un gitano per marit.

Tu que estàs tan ben (a)vesada
a matar un bonic porquet,
casadeta amb un gitano
mataràs un burro sec.

-A (ne) mi què se me'n dóna,
què se me'n dóna a (ne) mi,
el meu cor sempre desitja
un gitano per marit.

Tu que estàs tan ben (a)vesada
a lluir un bonics vestits,
casadeta amb un gitano
esmoriràs d'un (p)obrellits.

-A (ne) mi què se me'n dóna,
què se me'n dóna a (ne) mi,
el meu cor sempre desitja
un gitano per marit.

Tu que estàs tan ben (a)vesada
a l'istiu nar a ver(a)nejar,
casadeta amb un gitano
me'n tindràs que anar a robar.

-A (ne) mi què se me'n dóna,
què se me'n dóna a (ne) mi,
el meu cor sempre desitja
un gitano per marit.

Observacions:

La primera referència que hem trobat d'aquesta cançó és de l'any 1917: n'apareix publicat un fragment al número 810 del periòdic Gent Nova, de Badalona, recollida en una excursió a Montgrony (Gombrèn, Ripollès).

Seixanta anys després, també en va ser recollida una variant a Beget (Ripollès) durant els anys 60 per Amadeu Rosell i Jaume Arnella i publicat posteriorment al disc "Les Cançons de Beget", amb el nom de "El gitano". Ha estat enregistrada per alguns grups, dels que destaquem L'orquestrina Galana (1983) —formació del mateix Arnella— o El Pont d'Arcalís (1998).

Artur Blasco la recull en diverses ocasions dintre "A Peu pels camins dels Cançoner", durant els anys 80.

També està recollida l'any 2005 a "D'aquí estant veig una estrella - Cançons i tonades tradicionals a Riudaura", de Josep Garcia i el Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa.

 

L'Antonio Pagès i Suriol (Ton de Pla Boscàs) va néixer al mas Pla Boscàs de Cogolls, municipi de Les Planes d'Hostoles, l’any 1918. En el moment de la gravació feta per Joan Arnau tenia 84 anys. Fins l’any 1953 va fer de pagès a la casa pairal i els estius anava a segar i tondre (esquilar) les ovelles per diferents pobles i comarques. Així va aprendre moltes de les cançons que canta. De l’any 1953 fins el 1980 va treballar a la fàbrica de teixits de Les Planes. Quan es va retirar continuà la feina de pagès, però ara al poble.

Partitura:

Partitura
Gravació realitzada l'any 2002 per Joan Arnau i Serra.  L'enregistrament, la fotografia i tota la informació biogràfica ens l'ha proporcionat ell mateix.