Anar al contingut
signatura_PNC2022.jpg

Ai, noi

Nom de l'informant: Josep Carlas i Cusí  "Pepet Ferrer"

Data i lloc de naixement: 02/03/1899 (Espolla)

Municipi de residència: Espolla

On, com i de qui la va aprendre: De les persones grans del poble.

Fotografia de l'informant

Lletra:

-I ai, noi, mira, no em trepitgis,
t(i)n cuidado, t(i)n cuidado.

-No tinguis por, no tinguis por!
Que el mal i l'amor, sens dubte,
sol venir-ne tot plegat.

-Ai, noi, mira, no em trepitgis,
t(i)n cuidado, t(i)n cuidado.

-No tinguis por, no tinguis por!
Que el mal i l'amor, sens dubte,
sol venir-ne tot plegat.
Sí, tot plegat!
Sí, tot plegat!

-Estigues,
mira no em toquis,
mira no em toquis,
(?)
I estigues,
mira que crido,
mira que crido i cridaré.
Quin geni tinc!

-Per l'amor de Déu!
quina (?) facis, noia,
que no et pot fer res de mal.

-Mira que crido i cridaré!

-Per l'amor de Déu (?)

-Diga-ho prompte,
sens tocar-me,
perquè ens veuen molta gent.
Diga-ho prompte,
sens tocar-me,
perquè ens veuen molta gent.
Diga-ho prompte,
que ens podrien escoltar.

-No tinguis por, no tinguis por!

-Sí, sí, diga-ho, diga-ho, diga-ho prompte,
que podrien escoltar.
Bé ho saps, com jo t'ho deia,
que el noi m'estimaria,
aquells feliços dies
que tots dos vàrem passar.
Bé ho saps, com jo t'ho deia,
que el noi m'estimaria,
aquells feliços dies
que tots dos vàrem passar.

Observacions:

La primera referència que hem trobat d'aquesta cançó és al llibret de l'obra de teatre "El carro desfet", de Ramon Ramon i Vidales. L'obra, epíleg d'una altra representada anys abans i anomenada "El carro del vi", va ser estrenada al Vendrell el 15 de novembre de l'any 1914. Al llibret, un grup de gent en una taula de taverna "canten la següent cançó o qualsevol altre per l'istil. Estan de sobre taula d'un sopar:

Ja ho saps quan jo t'ho deia
que al fi m'estimaries.
I aquells feliços dies
els dos hem de passar,
hem de passar.
No'm toquis - mira que crido;
mira que crido - i cridaré.
Per l'amor de Déu!"

Hem trobat la cançó formant part del popurri "Lo de ayer (Lo d'ahir): Potpourries sobre motivos populares catalanes", que enregistraven Jaume Planas i Simó (1889-1974) i la seva Orquestra Planas l'any 1940.

El popurri es va publicar més tard al disc "Lo d'ahir i lo de sempre" (1961) de la Coral Antics de Montserrat i Orquestra, que pot escoltar-se al blog Vinilissim - Vinils catalans. Després ha estat inclòs a la discografia de la La TrincaS'obre en una finestra nova en dues ocasions: l'any 1969 – al disc "Tots som pops", formant part dels temes "Tocata i fuig com puguis I" i "Tocata i fuig com puguis II" – i l'any 1971 – al disc "L'orgue de gats", en algunes parts de la cançó "Havaneres de la costa" –. Una versió sencera del popurri pot consultar-se en aquest mateix cançoner.

Més tard, l'any 1977, la Colla Jacomet de Sant Feliu de Guíxols l'enregistrava en un disc de "Cançó marinera", com a "Ai, noi".

L'any 1995 també el grup Port Bo la incloïa al disc Arrel de Tres, amb el títol "El noi".

 

L'enregistrament no és de prou bona qualitat com per extreure'n tota la lletra. Els informants (malauradament no hem sabut identificar qui fa la segona veu) es refereixen a la cançó amb el títol “Buscant cargols”.

Partitura:

Partitura
Gravació feta l’any 1983 per Josep Tegido Mallart, “Gustinet”. Enregistrament proporcionat per ell mateix en nom de l’Associació Cultural La Fraternal d’Espolla. La fotografia està extreta del llibre “Les activitats artístiques de la primera meitat del segle XX a Espolla: l’orquestra, la coral, el teatre”, de Puri Viñas, Joan Graboleda i Lluís Gratacós (Ajuntament d’Espolla, 1994).