El general Bum-Bum
quan se'n va a la guerra,
damunt del seu cavall,
fa tremolar la terra.

Damunt del seu cavall,
galopa que galopa,
damunt del seu cavall,
galopa amunt i avall.

El cavall és de cartró...
aparteu les criatures!
El cavall és de cartró...
que no es cansa ni té por.

Rampatapam, tereteré,
patapim, patapum
se'n va a la guerra.
Rampatapam, tereteré
patapim, patapum.
Se'n va a la guerra
el general Bum-Bum.

El general Bum-Bum
cavaller en gropa,
damunt del seu cavall
ja revisa la tropa.

I amb el seu gros barret,
saluda que saluda,
i amb el seu gros barret
saluda a tort i a dret.

El barret és de paper,
aparteu les criatures!
Que el barret és de paper,
i el plomarro ho és també.

Rampatapam, tereteré,
patapim, patapum
se'n va a la guerra.
Rampatapam, tereteré
patapim, patapum.
Se'n va a la guerra
el general Bum-Bum.

Feina faig de pastoreta
tant a l’hivern com a l’(i)stiu,
faci sol, faci fresqueta,
jo past(o)ro la cabreta vora el riu.

Allí hi ha una casa blanca,
que de ma vida és el tresor;
en ma ditxa res no hi manca,
perquè jo d’aquella branca sóc la flor.

La hija del penal
me llaman siempre a mí,
porque mi padre es el carcelero;
yo no sentí el amor,
yo nunca conocí
más que las penas de un prisionero.

Juré quererle siempre sincer(o),
con un cariño de eternidad,
y yo, loquita de su cariño,
juré daría su libertad.

Ay, Virgen del consuelo,
ven, ayúdame,
ayúdame a salvar mi bien,
porque sus penas son mis dolores;
ay, Virgencita, sálvale,
que quiero su cariño ser,
al precio eterno de sus amores.

Él se encontraba allí
porque mató al traidor
que de su hermana el honor burlaba;
y cuando supe yo
su gesto de valor,
juré quererle con alma brava.

Aquí dalt de la muntanya
si n’hi ha un gros ocellàs,
que amb el bec toca sardanes
i amb la cua el contrapàs.

Aquí dalt de la muntanya
tot un bé de Déu hi tinc,
les roses de quatre en quatre
i els clavells de('n) cinc en cinc.

El petit vailet   el dematí s’aixeca,
gafa la llaurada   i se’n va a llaurar.
La mestressa jove   li porta l’esmorzar,
un tupí de sopa   i un crostó de pa,
i una carbasseta   per a xerricar,
i el que vulgui beure   s’ha d’agenollar,
de jonolls en terra,   i el porró a la mà.
Xerric, xerrac!

Carnestoltes ha arribat,
sec i magre, sec i magre;
carnestoltes ha arribat,
sec i magre i afamat.

Jo te l’encendré,
el tio tio fresco,
jo te l’encendré,
el tio de paper.

Tu no m’encendràs,
el tio tio fresco,
tu no m’encendràs
el tio de detràs.

Estas dos letras te escribo,
mi querida Isolina,
por saber de tu salud
y también sepas de la mía;
tres días hace mi vida
que no he estado yo a tu lado,
y mañana, si Dios quiere,
ya me van a hacer soldado.

En el sorteo, Isolina,
tuve yo muy mala suerte;
me tocó para Melilla,
donde jamás podré verte.
Si me tocara más cerca,
a mi jefe pediría
permiso de vez en cuando,
para verte, vida mía.

De tota la cofradia
de Molló de Massanet,
el que té més picardia
és el petit escolanet.

El dematí toca a missa,
el vespre toca a sermó,
i totes les noies vénen
a escoltar-lo amb devoció.

-Escolà, ratapà,
sol cantar-li la quitxalla,
-Escolà, ratapà,
menja rata per sopar.

L’escolà de Molló
per sopar no menja rata;
l’escolà de Molló
sopa amb el senyor rector.

Salten i ballen els pastorets, dones,
salten i ballen la nit de Nadal,
visca Jesús, Josep i Maria,
visca el sant dia de la nit celestial,
visca Jesús, Josep i Maria,
visca el sant dia de la nit celestial.

Roseta, porta neules, i altres pastes bones,
porteu torrons, minyones, garnatxa i vi blanc,
veniu tots a la una, porteu barres a taula,
la Francisca i la Paula, que es fiquin a sota del banc.

Ai, que n’és bona la nit de tabola,
ai, que n’és bona la nit de Nadal,
visca Jesús, Josep i Maria,
visca el sant dia de la nit celestial.