Non, nonetes,
non, nonetes,
non, noro
non, noro
non, nonetes.

Non, noneta,
non, noneta, non,
el fillet de la mare té una son,
i la mare li canta una noneta.
Noneta non,
i tot bres(s)ant l’amanyaga
i amb amor tots li parlen.

-Reiet meu,
lal·laral·là, lal·laral·là, lal·lalà,
reiet meu,
si t’estimo,
que ma vida i cor són teus,
xim pum.

Non, non,
non, non,
noni, noneta, noneta, non,
que la nena té molta son
i el papa estima molt.

El nen és petit,
i mig adormit;
la mare se’l mira.
I junt al bressol,
no el deixa mai sol,
joiosa sospira.

I vetllant el seu son amb amor,
ella pensa, tranquil·la i ditxosa:
-El meu fill val un món i un tresor.
I l’adorm, tot cantant-li amorosa:

-Fes nones, reiet,
fes nones, fill meu,
que ets un angelet
que m’ha enviat Déu.
Li besa la cara,
li besa el front;
petons d(e) una mare,
lo més gran del món.

El nen és més gran;
la mare, plorant,
li diu cada dia:
-No surtis de nit,
i fuig del brogit,
treballa i estudia.

I tapant-li el(s) defectes que té,
l’aconsella amb carinyo, i el guia
pel camí del treball i del bé,
que és lo que ella desitja i ansia.

-Perdona’m, fill meu,
p(e)rò jo t’haig de dir
que el meu cor et veu
per molt mal camí.
Qui mal t’aconsella
deu ser algun ningú;
fes cas d’una vella
que sols viu per tu.

Veient-te perdut,
per tots despreciat,
per què no has vingut
aquí al meu costat?
No baixis la cara,
aixeca el front,
que et queda una mare,
lo més gran del món!

El nen és petit,
tan ben adormit;
sa mare li canta
dolces cançonetes.

-No ploris, reiet,
no ploris, fill meu,
que ets un angelet
que m’ha enviat Déu.

Jo en tinc una nina
de careta fina
i de ros cabell.

Dolça miradeta,
que en sóc petiteta,
i amb una boqueta
de color vermell.

Què li darem en el noi de la mare?
Què li darem que li sàpiga bo?
Panses i figues, (a)nous i olives,
panses i figues i mel i mató.

Tampatamtam, que les figues són verdes,
tampatamtam, que ja maduraran;
si no maduren aquesta setmana,
maduraran la setmana del Ram.

Un ocellet petitet
va vol(gu)er marxar de casa,
i sa casa era un niuet
que va fer son pare i mare.

Pobre pardalet, pobre pardalet,
com s’equivocava;
son país n'era nevat,
feia un fred que tot glaçava.

I aquell pobre pardalet
morí cridar als seus pares,
pobre pardalet, pobre pardalet,
va morir de fred.

Què li darem en el noi de la mare?
Què li darem que li sàpiga bo?
Li darem panses amb unes balances,
li darem figues en un paneró.

Tanpatantam, que les figues son verdes,
tanpatantam, que ja maduraran;
si no maduren el dia de Pasqua
maduraran en el dia del Ram.

Què li darem en el noi de la mare?
Què li darem que li sàpiga bo?
Panses i figues i nous i olives,
panses i figues i mel i mató.

Què li darem al fillet de Maria?
Què li darem a l’hermós Jesuset?
Jo li voldria donar una cosa
que l'abrigués ara que fa tant de fred.

Una cançó jo també cantaria,
una cançó ben bonica d’amor
i que n’és treta d’una donzelleta
que n’és la verge mare del Senyor.

Tampatamtam, que les figues són verdes,
tampatamtam, que ja maduraran;
si no maduren el dia de Pasq(u)a
maduraran en el dia del Ram.