Una rata n’hi ha al teulat
que en té el cul apedaçat,
de color de xocolata,
un, dos, tres, quatre.

(…) la nit de Sant Joan n’és arribada,
no hi ha noia que no estigui enamorada,
i el jove que la vol
ja no sap anar tot sol,
i li diu ben ple d’amor que l’estimava.

Pepito, nas de mico,
va anar a la pro(b)essor,
es va cagar a les calces,
ai, quina pudor!

       -(…) que tenia un espinguet de veu, i deia:-

Record i memòria
de la passió i mort de Crist,
Senyor nostre,
record!

En Pepet Cilela
anava a (?),
gafava les calces
i els donava a tots.

I ell s’en nava a son
sense les calcetes,
p(e)rò ben empipat,
perquè tot plegat,
no li va fer res,
tralarà, lalà.

Patata, patata, pa,
patata, patata, pa.

El senyor Ramon
enganya a les criades,
el senyor Ramon
enganya a tot el món.

Les pobres criades,
quan se’n van al llit,
tururut, tururut,
qui gemega (i)a ha rebut.

Bona nit, Sant Ferriol,
ballarem si Déu ho vol,
el que toca el tamborino
n’ha perdut el flabiol.

Una noia l’ha trobat
més avall de Can Morgat,
l’ha lligat de quatre potes,
l’ha engegat a les granotes.

Un pobre pagès   tenia una filla,
tenia quinze anys   i encara no fila.

Tral·larala, lalà,
primfila, primfila,
tral·larala, lalà,
primfila i se’n va.

Si la barqueta es tomba,
nena, no tinguis por,
(a)ixeca la cama enlaire
i canta una cançó.

Carric, xerric, xerrac,
el vi (i)a s’ha acabat.

       -Una cosa aixís era…-

Quan(t) el pare no té pa,
la mainada, la mainada,
quan el pare no té pa,
la mainada fa ballar.

Quan el pare no té vi,
la mainada, la mainada,
quan el pare no té vi,
la mainada fa dormir.