Cançons
Si m’he de casar
-És un vals.-
Jeroni, no et casis,
estigues tot sol;
l'istiu a l'ombra
i l'hivern al sol.
Si la'n prenc petita
no podrà criar,
i una dida
li po(d)ré pas pagar.
Si la'n prenc gran
semblarà un gegant;
els portals de casa
els h(a)urem de fer grans.
Jeroni, no et casis,
estigues tot sol;
l'istiu a l'ombra
i l'hivern al sol.
Si la'n prenc gran
semblarà un gegant;
els portals de casa
els h(a)urem de fer grans.
Si la'n prenc carnissera
farà mala olor,
carn de gallina,
o cabra o moltó.
Si la'n prenc peluda
l'h(a)uré de fer faitar:
cinc sous per setmana
bé me'ls costarà.
Cinc sous per ella,
cinc sous per mi,
val més que no em casi
i em quedi fadrí.
Jeroni, no et casis,
estigues tot sol;
l'istiu a l'ombra
i l'hivern al sol.
Jeroni no et casis,
estigues tot sol;
l'istiu a l'ombra
i l'hivern al sol,
ximpom!
Artur Blasco en recull una versió més llarga del mateix informant dintre el volum III d' "A Peu pels camins del Cançoner".
També hem trobat variants d'aquesta cançó a Mallorca o Menorca: aquí tenim un exemple d'una versió aplegada l'any 1932 dintre l'Obra del Cançoner Popular, anomenada "Si em tenc que casar".
Una variant també surt recollida amb el nom de "Casar-me voldria", dintre "El Folklore de Rupit-Pruit" (Vic, 1983) del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona.
En aquest arxiu també n'apareix recollida una versió a Anglès. Tot i que està clarament emparentada amb el vals més popular sobre el Jeroni (del qual en recollim diverses versions sota el títol "Jeroni, si vols casar-te"), sembla tractar-se d'una cançó diferent.
En el llenguatge de mitjans s. XIX, un Jeroni (o Geroni) era un festejador, un home que agradava a les dones.
En Jaumet del Guillot vivia a Freixenet de Dalt (Camprodon).