Si m’he de casar

Nom de l'informant: Jaume Costa i Basagañas "Jaumet del Guillot"

Data i lloc de naixement: 1922

Municipi de residència: Camprodon

Lletra:

-És un vals.-

Jeroni, no et casis,
estigues tot sol;
l'istiu a l'ombra
i l'hivern al sol.

Si la'n prenc petita
no podrà criar,
i una dida
li po(d)ré pas pagar.

Si la'n prenc gran
semblarà un gegant;
els portals de casa
els h(a)urem de fer grans.

Jeroni, no et casis,
estigues tot sol;
l'istiu a l'ombra
i l'hivern al sol.

Si la'n prenc gran
semblarà un gegant;
els portals de casa
els h(a)urem de fer grans.

Si la'n prenc carnissera
farà mala olor,
carn de gallina,
o cabra o moltó.

Si la'n prenc peluda
l'h(a)uré de fer faitar:
cinc sous per setmana
bé me'ls costarà.

Cinc sous per ella,
cinc sous per mi,
val més que no em casi
i em quedi fadrí.

Jeroni, no et casis,
estigues tot sol;
l'istiu a l'ombra
i l'hivern al sol.

Jeroni no et casis,
estigues tot sol;
l'istiu a l'ombra
i l'hivern al sol,
ximpom!

Observacions:

Artur Blasco en recull una versió més llarga del mateix informant dintre el volum III d' "A Peu pels camins del Cançoner".

També hem trobat variants d'aquesta cançó a Mallorca o Menorca: aquí tenim un exemple d'una versió aplegada l'any 1932 dintre l'Obra del Cançoner Popular, anomenada "Si em tenc que casar".

Una variant també surt recollida amb el nom de "Casar-me voldria", dintre "El Folklore de Rupit-Pruit" (Vic, 1983) del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona.

En aquest arxiu també n'apareix recollida una versió a Anglès. Tot i que està clarament emparentada amb el vals més popular sobre el Jeroni (del qual en recollim diverses versions sota el títol "Jeroni, si vols casar-te"), sembla tractar-se d'una cançó diferent.

En el llenguatge de mitjans s. XIX, un Jeroni (o Geroni) era un festejador, un home que agradava a les dones.

En Jaumet del Guillot vivia a Freixenet de Dalt (Camprodon).

Enregistrament realitzat per Josep Ma. Massip, el febrer de 2009, en el marc de la investigació sobre el llop a Catalunya. L'acompanya l'escriptor i fotògraf, Ernest Costa. La fotografia i la informació biogràfica està extreta del diari Nació Digital.