Lletra:

Espanya recorda encara
la mort del gran Salmerón,
un dels polítics més savis
que hi ha hagut en aquest món.

Tot ciutadà que s'estima
i se sent ben espanyol,
de la mort d'aquell patrici
en el cor hi porta dol.

I si per nostra desgràcia
al robar la mort fatal,
entre els fills d'aquesta terra
son record serà immortal.       

I si per nostra desgràcia
al robar la mort fatal
entre els fills d'aquesta terra
son record serà immortal.                 - Això és el segó(n), ... podia fer el primer com segó(n)-

Salmerón per Catalunya
treballava sens descans
com un pare el respectaven
quasi tots els catalans.

Ell era l'únic apòstol 
de la santa llibertat,
eren les seves paraules
d'entera sinceritat.

Catalunya va nombrar-lo
diputat amb molt de honor
i el vint de maig amb sa història
s'escriurà amb gran(s) lletres d'or.

Els elements centralistes
i els clericals de Madrid
l'enterro del gran polític
van mirar-se amb cert despit.

I és perquè aquell home amb vida
predicava sols v(e)ritats
i allà dalt la hipocressia
ahi té molts pisos llogats.

Predicant la democràcia,
la pau i la llibertat
a Pau és on va morir-se
i lliure va ser enterrat.

L'enterro del gran polític
va ser una prova evident
de lo molt estimat hi era
el polític emminent (?)

Catalunya va enviar-hi
diputats i senadors
i una grandiosa corona
símbol de glòries i honors.

I si és cert que hi ha una glòria
pels que en vida han fet sols bé,
allà el varen rebre amb palmes
i amb corones de llaurer.


- Aquesta és de l'època, home, aquesta és de l'època però és de llavons. Ara es pot d'allò aquesta... perquè abantes segons quines no es podien cantar...-